Celebrem que a les 7.00 del matí, més de 600 persones van venir a defensar les veïnes. Que vam aturar el desallotjament. Que 40 persones segueixen a casa seva. Que probablement 13 infants podran reprendre les classes al setembre al seu barri, amb els seus companys, i amb la seva comunitat. A totes les que vau venir, gràcies per la vostra solidaritat.
Celebrem que la lluita al carrer va sumant impacte en la política institucional. Els Comuns han anunciat que no pactaran res amb el PSC fins que no aturin els desnonaments a Vallcarca. Les esquerres saben que aquesta execució del pla urbanístic és del tot qüestionable tant pel contingut com per les formes.
Celebrem que la lluita s’estén pels barris, que som moltes les que estem reaccionant a les polítiques del PSC que destruiran els barris. Que des de Vallcarca, hi ha un lema que s’estén: La ciutat per viure, no per especular.
Celebrem i agraïm les mostres de suport que rebem en tots els formats.
Celebrem que aquesta lluita, lluny de debilitar-nos, ens uneix com a barri: un barri que no descansa i que no es rendeix!
Però el PSC sembla que no s’ho acabi de creure. Lamentem que, malgrat tot, l’Ajuntament manté el seu posicionament de tirar endavant els desallotjament i enderrocs, tot per executar un Pla Urbanístic completament caduc.
Celebrem que el suport de la gent i el convenciment que una altra manera de viure és possible ens dona tota l’energia per a continuar organitzant-nos i lluitant per a defensar el barri. Vallcarca és la barricada on podem aturar juntes la gentrificació que devora Barcelona. Els barris per viure, no per especular!
El passat divendres van aparèixer pintades a les escales mecàniques de baixada de la Glòria: segons la premsa, no són el motiu de l’avaria.
Des de l’associació veïnal Som Barri volem deixar clar que no érem coneixedores d’aquestes accions, ni tenim res a veure.
Les escales mecàniques de la baixada de la Glòria són fruit d’una lluita veïnal que sempre hem defensat i recolzat.
Som Barri sempre ha estat una entitat que ha treballat per una transformació justa i inclusiva del barri.
Per tant, reclamem amb caràcter urgent que l’Ajuntament arregli aquesta avaria com més aviat millor.
Finalment, aprofitem per a denunciar la mala praxi periodística que ha vinculat, sense contrastar, aquesta acció a l’associació Som Barri. De fet, ens sorprèn que després de diferents avaries, des de la reinauguració del dia 6/05/24, sigui ara que algunes persones i mitjans vulguin vincular el nom de som barri a l’avaria de les escales.
Lamentem que hi hagi mitjans de comunicació que alimentin la desinformació i la confrontació entre veïns i veïnes de Vallcarca.
Som Barri sempre ha estat per fomentar cohesió i espais de trobada entre totes les veïnes de Vallcarca.
Benvolgudes i benvolguts portaveus del PSC de la Federació de Barcelona.
Tal com vam acordar aquest vespre, després de rebre la vostra resposta, us fem rèplica del vostre “comunicat”, tant previsible com decebedor, coneixent la vostra cultura política. Permeteu-nos, abans de res, fer unes primeres consideracions.
El PSC no aposta, ni ha apostat mai, per cap mena de diàleg. Ni aquí, ni en cap altre lloc de Barcelona. I tothom ho sap: associacions veïnals, la FAVB, sindicats, entitats i grups polítics. De fet, és un contrasentit invocar el diàleg com a “eina d’aprofundiment democràtic” i, quatre paràgrafs més avall, afirmar que “el futur de Vallcarca ja està debatut, escrit i aprovat”. La pregunta pertinent és: què entén el PSC per diàleg? Doncs sembla que, bàsicament, entén adhesió o imposició.
Recordem que el pla que es vol dur a terme a Vallcarca es va aprovar l’any 2002, i mai ningú no ha pogut opinar-hi. D’altra banda, condemnem les accions de força i les actituds incíviques de la policia municipal, tant envers les llars de persones com contra el veïnat que protesta davant un desnonament, governi qui governi. Són accions que ens porten a l’autoritarisme i al menyspreu pels drets fonamentals, i que posen en risc els veïns i veïnes.
El PSC és un partit completament compromès amb els interessos dels lobbies econòmics i de les constructores. La celebració de la Copa Amèrica, la reforma per eliminar la regulació del 30% d’habitatge protegit en promocions privades i la prohibició d’habitatges d’ús turístic amb una data futura incerta, en què ni tan sols sabeu si governareu, en són exemples clars.
D’altra banda, com Som Barri ha denunciat en infinites ocasions, el PSC mai no ha mostrat cap intenció ni interès a preocupar-se per les persones en situació de vulnerabilitat, com ara afirmeu. Sent el PSC el partit que governa la ciutat, potser caldria que estiguéssiu més informats sobre el desbordament dels serveis socials i el seu infrafinançament crònic. La situació que es viu a Barcelona en relació amb l’habitatge i l’infrahabitatge no la solucionaran els serveis socials, per molt que reciteu aquest mantra una vegada i una altra.
Som conscients que utilitzeu “l’infrahabitatge” com a excusa per executar molts desnonaments que no s’ajusten a la legalitat. Enderroqueu blocs sencers d’habitatges quan potser només un pis és considerat com a infrahabitatge. En molts barris de Barcelona s’ha denunciat aquest modus operandi de l’Ajuntament, fet que ens esperona a lluitar plegades amb totes les veïnes de la ciutat que també pateixen les vostres nefastes polítiques aporofòbiques. Us fem saber que farem arribar la vostra vergonyosa resposta al poble de Vallcarca i als altres barris de Barcelona que també pateixen aquesta política, com correspon. I us anticipem el nostre posicionament polític:
Després de 25 anys, potser cal que aclarim les coses: del 2002 al 2013 ningú va parlar de res. El PSC només va enderrocar, a tort i a dret. El 2014 s’inicien 12 anys de diàleg (no amb el PSC), i dos planejaments aprovats (el segon amb les veïnes i amb els vots a favor del PSC). Deixem constància de la manca d’atenció del PSC envers el treball fet a les taules d’urbanisme durant aquests 12 anys, ja que l’àmbit de la Rambla Verda mai es va treballar. Mai. Per tant, és un pla aprovat el 2002 sobre el qual ningú no ha pogut dir res. Creiem que el futur de Vallcarca passa pel seu veïnat i la gent que hi viu, i que cal que aquest veïnat participi activament en decidir com vol que sigui el seu barri, sense imposicions. Això és la democràcia i l’urbanisme actual. Però sembla que el PSC s’ha quedat ancorat en el passat.
El PSC és un partit tan caduc com el projecte de la Rambla Gris-Verda. Enderrocar centenars d’habitatges i expulsar-ne les veïnes per acabar fent un passeig de ciment és exactament el que representa el PSC: un partit conformat per persones que no estan a l’altura del moment històric que vivim. La vostra manca de cultura democràtica i el vostre rampell ancestral de tecnòcrates sense arguments no solucionen els problemes de la gent: els empitjoren.
La transformació de Vallcarca ja ha començat, i com bé sabeu, les dues finques d’habitatge públic —una de les quals fa 15 anys que està construïda i l’altra l’heu mantingut buida durant dos anys— no proporcionaran habitatge de protecció oficial a les veïnes amb necessitat. Només serveixen per reallotjar desplaçades pel pla urbanístic de Vallcarca i d’altres barris. Els dos projectes d’habitatge públic en obres no els paga l’Ajuntament: un el finança una fundació i l’altre és una cooperativa d’habitatge. L’anella de serveis va ser aprovada el mandat anterior. El resum és: voleu dir que heu fet alguna cosa a Vallcarca en aquests dos anys de mandat?
Finalment, pel que fa als habitatges de l’Avinguda Vallcarca, volem informar-vos que tots estan habitats per famílies excloses del mercat de lloguer. Som conscients que el PSC prefereix solars i cases tapiades abans que persones que no poden accedir a un lloguer les utilitzin per viure-hi. La veritat és que durant aquests dos anys no heu fet absolutament res. I per això ara desnoneu i tireu a terra dos blocs habitats per gent arrelada al barri, amb criatures escolaritzades a les escoles del barri, i així feu veure que el canvi de Vallcarca ha començat. Però, en el vostre deliri, només us feliciten els partits de dreta i extrema dreta i els seus pamflets.
La transformació real del nostre barri, de la qual hem estat —juntament amb altres associacions i entitats— protagonistes, l’hem feta nosaltres. No tingueu la vergonya de penjar-vos cap medalla. Vosaltres només heu portat dolor i devastació. Heu vingut a acabar la feina que vau començar en plena era del “totxo” i el “pelotazo” urbanístic. I ho feu amb els mateixos plantejaments de fa 25 anys. Per vosaltres, res ha canviat.
Estem molt compromeses a evitar que el PSC pugui dur a terme res del que tingui planificat per Vallcarca, i esperem que altres barris i forces polítiques ens ajudin a impedir-ho.
Si no voleu diàleg, ens veurem als carrers. Si reconsidereu la nostra oferta, ens asseurem a parlar sempre que calgui.
Cordialment,
La Comissió Executiva de Som Barri – Federació de Barcelona, els barris populars i la revolta que ve.
Dimecres 4 de juny a les 18.00 h Som Barri organitza una sessió informativa oberta al veïnat!
Parlarem sobre planejament urbanístic, habitatge assequible i la transformació del barri. Vine a dir la teva!
Divendres 6 de juny a les 18.00 h la PHATT (Plataforma d’Habitatges Afectats dels Tres Turons) organitza un debat sobre la “Rambla Verda”, emmarcat dins una sèrie de ponències sobre el verd a la ciutat.
📌 A l’Escola Rius i Taulet (Pl. Lesseps 19). No us ho perdeu!
L’associació de veïnes i veïns Som Barri de Vallcarca, amb el suport d’entitats del barri i d’arreu de la ciutat, us convoquem el pròxim 26 d’abril a una manifestació per a defensar el nostre barri davant el nou urbanicidi que el PSC ha anunciat per a Vallcarca.
El PSC, amb la regidora Laia Bonet al capdavant, vol activar l’execució d’un pla urbanístic impulsat pel PSC l’any 2002, que és completament caduc. En els últims quinze anys, les entitats veïnals, en diàleg amb els diferents governs, hem impulsat modificacions d’aquest pla, adaptant-lo als reptes climàtics d’avui dia i buscant fórmules per evitar un procés de gentrificació desmesurat. Des de l’arribada del PSC al govern, hem reclamat la continuïtat d’aquest diàleg, però ara Laia Bonet anuncia que el Pla del 2002 s’executarà tal qual i que “el temps del diàleg ja s’ha acabat”.
Davant d’aquesta ofensiva, volem llençar una resposta contundent, amb les següents exigències al govern del PSC:
1. Diàleg amb el veïnat
Estem convençudes que la forma de fer ciutat és mitjançant el diàleg i la participació de les veïnes, no amb la imposició de plans obsolets. Exigim a Laia Bonet i al PSC que s’asseguin a dialogar amb el veïnat i aturin els plans que volen executar de forma completament autoritària.
2. Denunciem els desnonaments anunciats per l’Ajuntament de Barcelona
Per activar el pla, l’Ajuntament ha llençat un ordre de desnonament per a tres edificis de titularitat municipal i dos solars privats on hi ha assentaments de barraques. En total,l’Ajuntament vol deixar al carrer unes 60 persones, 15 d’elles menors d’edat i la majoria en situacions de vulnerabilitat. Hem sol·licitat reiteradament a l’Ajuntament que ofereixi alternatives residencials per aquests sectors més vulnerables, però el Consistori no es pronuncia sobre el futur de totes aquestes persones.
A Vallcarca no permetrem cap desnonament ni que l’Ajuntament deixi ningú al carrer!
3. Aturem l’execució de la “rambla”
Laia Bonet justifica aquests desnonaments per arrencar amb el projecte de la mal anomenada “rambla verda”, l’execució de la qual implica l’enderroc d’un centenar d’habitatges entre l’avinguda Vallcarca i el carrer Bolívar.
Des de l’associació Som Barri, fa molts anys que hem treballat i presentat una alternativa a aquest Pla de la Rambla. Es tracta del projecte de l‘Eix Verd, una aposta per a guanyar verd i espai pel transport sostenible que no implica enderrocar habitatges i que resta espai per al cotxe.
Les veïnes de Vallcarca no volem continuar veient com es carreguen els nostres carrers, cases i edificis, la nostra història i la nostra lluita. Volem un barri que respongui a la necessitat d’habitatge d’avui dia i que eviti l’expulsió del veïnat!
4. Exigim habitatge assequible
L’execució del Pla Urbanístic també implica la construcció d’habitatges nous. En concret uns 410, dels quals el 78% seran promocions privades i, per tant, de mercat lliure. La gran majoria d’aquestes promocions privades són propietat de Núñez i Navarro, que ha intentat construir a Vallcarca des de fa quinze anys, on no se li ha permès posar un peu!
No volemque Vallcarca es converteixi en una prolongació de barris tan gentrificats com Gràcia, el Putxet o Penitents. Des del barri reclamem una regulació especial de les promocions privades, així com garantir habitatge realment assequible al nostre barri.
5. Defensa d’un barri popular
Davant de tots els greuges històrics que ha patit Vallcarca, el barri s’ha convertit en un símbol de dignitat urbana, resistint-se a desaparèixer durant més de dues dècades. És un barri que ha guanyat lluites clau i que manté viva una xarxa associativa i veïnal que ha sigut capaç de fer front a la gentrificació més salvatge, intentant no deixar enrere als veïns i veïnes en situació més precària.
Per tot això, el 26 d’abril omplirem Vallcarca en una manifestació unitària i multitudinària que representi l’àmplia diversitat de realitats del barri i de les lluites de la ciutat.
Vallcarca per viure! No per especular!
Vallcarca per viure! Sense més enderrocs!
Vallcarca per viure! Amb habitatge assequible, que no ens expulsi de la ciutat!
Vallcarca per viure! Per seguir construint la Barcelona popular, solidària i combativa!
Després d’escoltar atentament les dues rodes de premsa de Laia Bonet, regidora del Districte de Gràcia, per parlar del futur urbanístic de Vallcarca, ens han quedat clares algunes coses:
Una, que la Regidora viu instal·lada en la desmemòria: oblida que el PSC va formar part del govern que va propiciar el pla urbanístic del 2002, un dels motius pels quals ens trobem en la situació actual. Recordem que aquest pla no ha comptat mai amb el consens necessari per a ser aplicat.
Dos, que el to amenaçant i el xantatge polític estan sobre la taula sense cap mena de rubor: s’inicien els tràmits per a l’expropiació i l’enderroc d’edificis a diferents àmbits de Vallcarca, però la licitació de les obres i la seva execució les deixem pel pròxim mandat? Quin càlcul més macabre! D’aquí el nivell de concreció tan deficient que es va exposar ahir davant els mitjans de comunicació. De fet, no va concretar un calendari, no ha detallat cap mena de pressupost i les especificacions tècniques van ser confuses.
Tres, el diàleg no forma part de la cultura política del PSC, ni molt menys de la Regidora del Districte. Continua reincidint en el to amenaçador cap a ciutadans que només volen saber quines són les opcions que tenen a partir d’avui. Lluny d’aportar solucions al problema estructural de l’habitatge, l’actual govern utilitza el verd i l’habitatge de protecció oficial per precaritzar, encara més, la situació de moltes famílies que, ara per ara, no tenen cap mena de solució residencial a Vallcarca.
Així mateix, des de l’Associació de Veïnes i Veïns Som Barri, l’associació veïnal majoritària a Vallcarca, volem puntualitzar i expressar la nostra preocupació per diferents afirmacions i temes que s’han abordat en les compareixences de la regidora d’aquests últims dies.
En primer lloc, volem remarcar que la nostra associació està a favor de la construcció del Parc Central: vam participar activament de la planificació d’aquest espai, valorant la participació ciutadana com a un element positiu i cohesionador. Només volem destacar una petita mentida que sempre explica Laia Bonet: aquests assentaments no estan situats on es construirà el Parc Central, sinó majoritàriament, en terrenys privats on aniran edificacions a preu de mercat. Des de diverses entitats veïnals continuem defensant que, per sortir de la situació d’estancament d’aquest conflicte tan complex, el que cal és una mica de voluntat política i oferir una alternativa real a les persones afectades. Entenem que ni Districte, ni Serveis Socials han fet la seva feina i que passen a l’ofensiva declarant com infrahabitatges els assentaments i els baixos on viuen les famílies més vulnerables del barri. L’acarnissament amb la comunitat gitano-romanesa de Vallcarca és la mostra d’un biaix racista que el Districte ja ni tan sols intenta dissimular.
Pel que fa a l’anunci de l’enderroc dels blocs ubicats a l’Av. Vallcarca 83, Av. Vallcarca 85, i C/Farigola 3, volem aclarir que es tracta d’habitatges on viuen famílies en situació de vulnerabilitat, així com altres veïnes i veïns que, malgrat treballar i portar molts anys arrelades al barri, no poden llogar un pis als preus abusius que marca actualment el mercat. La proposta del PSC és expulsar aquestes persones sense cap alternativa, enderrocar els edificis i deixar solars buits fins que arribi, en algun moment indefinit, la segona fase del projecte de Rambla Verda. Des de Som Barri, denunciem aquesta manca de sentit comú. No volem més enderrocs a Vallcarca, ni més veïnat expulsat: el que hauria de fer l’Ajuntament és regularitzar la situació d’aquestes persones mitjançant lloguers socials.
Sobre la Rambla Verda, repetim, de nou, que no volem tornar al planejament del 2002, un projecte de fa més vint anys. Des de Som Barri sempre ens hem mostrat oberts a millorar aquest planejament, que considerem caduc, amb el disseny d’un Eix Verd que guanyi verd, pacifiqui el tràfic, mantingui l’habitatge i el comerç de proximitat. Recordem que el projecte que vol desenvolupar Districte, bàsicament, és un passeig dur amb parterres a costat i costat, que no resol el problema del desnivell entre Av. Vallcarca i c/ Bolívar. També encabeix una doble subestació elèctrica, un dipòsit d’aigües pluvials, implica una gran afectació de tot l’àmbit durant molts anys i no pacifica el tràfic de vehicles —quina mena de “rambla” té 5 carrils de circulació?
Per tot això, des de Som Barri hem decidit plantar cara als plans que té el PSC per Vallcarca. En les últimes dues dècades, el nostre barri ha sofert un procés de devastació urbanística que responia als obscurs interessos especulatius privats en connivència amb l’Administració. Un procés, per cert, que mai ha sigut investigat amb el rigor que mereix. Gràcies al veïnat organitzat es va poder aturar parcialment el que considerem un barricidi: des de llavors, construïm i defensem un barri on primen les relacions de suport mutu, que ens permeten poder continuar vivint a la nostra ciutat i resistir dia a dia davant l’amenaça de la gentrificació. Ara, davant un nou embat abusiu i injustificable, ens trobaran fermes i de cara.
Amigues, s’inicia el compte enrere per la Vallcarca que coneixem i on volem viure. Abans del dia 22 de febrer l’Ajuntament de Barcelona, amb Laia Bonet, regidora del districte de Gràcia, al capdavant, pot desallotjar els assentaments de barraques del c/ Argentera, on viuen des de fa deu anys setanta veïnes. Abans del dia 22 de febrer s’espera una inspecció tècnica de les barraques, que pot comportar un desallotjament immediat de les veïnes. Abans del dia 22 de febrer, doncs, poden fer fora de Vallcarca a les nostres veïnes. Fa mesos que intentem establir un diàleg amb el districte. Sempre hem apostat per solucions no policials a aquesta situació, però ni la regidora, ni l’equip de govern de Gràcia, han volgut oferir cap alternativa.
Però el desallotjament de les barraques només és la punta de llança. Els mesos vinents esperem diferents actuacions, que emmarcades en l’execució d’un pla urbanístic, afectaran a molts espais del barri. Aquest pla amenaça amb enderrocar centenars d’habitatges i amb el desplaçament forçat de moltes veïnes. Si no posem solució, es podria culminar un procés d’elitització, que substituirà a les veïnes que actualment vivim a Vallcarca per una elit reduïda i benestant, que podrà pagar la vida a un nou barri.
Com totes sabeu, Vallcarca sempre ha estat un territori de resistència, una petita Gàl·lia que fa més de 20 anys sobrevivint als plans especulatius i urbanístics d’un capitalisme desbocat. Hem frenat l’arribada de Núñez i Navarro i els seus plans per enriquir-se en aquest barri. Vam modificar un pla urbanístic pensat per afavorir les constructores i hem garantit més habitatge protegit, cooperatives d’habitatge i zones verdes, creant un barri per a la gent treballadora i jove. Vam aconseguir equipaments com l’Institut Vallcarca i equipaments culturals com Can Carol i el Consolat gestionats des de la comunitat. Hem creat un barri on primen les relacions de solidaritat i suport mutu, lluny de les lògiques mercantilistes que operen en la resta de la ciutat.
Aquests dies Barcelona ha demostrat a Casa Orsola, que pot frenar els abusos de grans tenidors i de fons voltors, que pot forçar a l’ajuntament a trobar solucions a la crisi de l’habitatge, que pot fer de la solidaritat la millor eina per les lluites compartides. Ara, Vallcarca també us necessita.
Fa 20 anys que resistim i la resistència continua.
Volem un barri per les veïnes.
El dia de l’inspecció ens veiem a Vallcarca. Atentes a convocatòries.
A Vallcarca cada dia ens aixequem veient coml’edifici d’Habitatge Públic d’Avinguda Vallcarca 95continua buit des de fa tres anys. Tenir deshabitats aquests 14 habitatges, demostra el menysteniment que l’Ajuntament de Barcelona té cap al greu problema d’accés a l’habitatge del nostre barri i de tota la ciutat. Davant d’aquesta inacció, des d’entitats com l’AV Som Barri, el Sindicat d’Habitatge i l’Assemblea Llibertària Heura Negra fa temps que assenyalem aquest greuge, fins al punt que el passat 26 d’octubre 150 persones van intentar ocupar l’edifici. L’objectiu d’aquesta mesura era proveir d’un sostre a 70 persones, que viuen en barraques a Vallcarca i a qui l’Ajuntament amenaça des de fa mesos amb un desallotjament sense alternativa habitacional.
Davant l’intent d’ocupació, el Consistori va adduir que només es pot destinar l’edifici al reallotjament de persones afectades pel pla urbanístic del 2005. Aquest pla de transformació urbanística, al qual encara li queden molts capítols, ha suposat l’expulsió de moltes famílies dels seus habitatges, i encara avui dia molts habitatges estan pendents d’expropiació o enderroc. Per tant, moltes famílies continuen esperant una resposta definitiva a la seva situació. Algunes d’aquestes afectades viuen temporalment a l’edifici d’Avinguda Vallcarca 105 i altres, simplement, no tenen notícies de com avança el procés.
Ens consta, que en els últims mesos, a algunes d’aquestes famílies, se’ls hi està oferint traslladar-se a l’edifici buit d’Av. Vallcarca 95. Ens consta, també, que les maneres de fer-ho són, com fa 16 anys, amb poca informació i més marcades per l’agenda política que no per les necessitats d’aquestes famílies amb dret de reallotjament. Quina casualitat, que les últimes setmanes l’Ajuntament tingui pressa després de l’acció de denúncia del 26 d’octubre. Quina coincidència, que es vulgui rematar, en poques setmanes, un procés que s’ha desatès des de fa anys, donant així continuïtat al despropòsit urbanístic de 2005.
L’Ajuntament s’afanya a col·locar famílies a l’edifici d’av Vallcarca 95 per demostrar, de cara a la galeria, que fa els deures. Pretén que unes poques famílies instal·lades a l’edifici el protegeixin de denúncies públiques i d’altres intents d’ocupació.Però això ni dona solució a les necessitats de tenir un sostre a les famílies que ho necessiten, si no que més aviat deixa més pisos buits a l’edifici d’Avinguda Vallcarca 105. Davant d’aquests moviments sigil·losos del Consistori, des de les entitats de Vallcarca ens preguntem: per què l’Ajuntament no ha fet res durant aquests tres anysa l’edifici d’Av. Vallcarca 95?Què farà amb la resta de pisos públics d’aquest immoble?Quins plans té per als habitatges de titularitat pública que quedin buits a Av. Vallcarca 105?
Demandem respostes i, sobretot, transparència en tot aquest procés. Davant l’estratègia de rentada de cara, les entitats de Vallcarca estarem vigilants. Reclamem solucions habitacionals públiques per les veïnes més vulnerables del nostre barri. Totes les opcions passen per la voluntat política de trobar solucions. Exigim solucions reals i immediates! Insistim, si l’ajuntament no respon, ho farem nosaltres.
i de Millora de les Condicions de Vida de la Comunitat Gitana a Vallcarca
Davant la inacció de l’Administració des de Som Barri, Heura Negra i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca s’ha elaborat un Pla Integral d’Erradicació del Barraquisme amb la intenció que sigui assumit pel govern municipal. La proposta inclou els següents punts:
Millora de les condicions residencials, amb una reubicació digna dins del mateix barri, per a mantenir el seu arrelament i les seves xarxes socials i comunitàries corresponents. A banda, també s’ha de tenir en compte que els infants estan escolaritzats a Vallcarca. Programes d’assessorament, cura de la salut mental i suport educatiu per a ajudar en aquesta transició.
Millora de les oportunitats laborals: formació, capacitació i suport per a emprendre. Així com accés al mercat laboral, contemplant les aliances amb empreses locals per a promoure la contractació de membres de la comunitat. En cas de necessitat per part de les persones afectades, es demana que es posi a disposició de l’autogestió comunitària un espai on poder emmagatzemar la ferralla i altres eines i instruments de treball.
Sensibilització i lluita contra la discriminació: campanyes educatives i promoció polítiques que vagin orientades a l’erradicació de l’antigitanisme i de tota expressió de racisme al barri. Capacitació sobre drets laborals i d’habitatge i foment d’un diàleg intercomunitari que garanteixi la participació de col·lectius especialment vulnerabilitzats en espais on ara no tenen un accés fàcil, com per exemple, les persones pertanyents al poble gitano.
