Categoria: Uncategorized

Després d’escoltar atentament les dues rodes de premsa de Laia Bonet, regidora del Districte de Gràcia, per parlar del futur urbanístic de Vallcarca, ens han quedat clares algunes coses:

Una, que la Regidora viu instal·lada en la desmemòria: oblida que el PSC va formar part del govern que va propiciar el pla urbanístic del 2002, un dels motius pels quals ens trobem en la situació actual. Recordem que aquest pla no ha comptat mai amb el consens necessari per a ser aplicat.

Dos, que el to amenaçant i el xantatge polític estan sobre la taula sense cap mena de rubor: s’inicien els tràmits per a l’expropiació i l’enderroc d’edificis a diferents àmbits de Vallcarca, però la licitació de les obres i la seva execució les deixem pel pròxim mandat? Quin càlcul més macabre! D’aquí el nivell de concreció tan deficient que es va exposar ahir davant els mitjans de comunicació. De fet, no va concretar un calendari, no ha detallat cap mena de pressupost i les especificacions tècniques van ser confuses.

Tres, el diàleg no forma part de la cultura política del PSC, ni molt menys de la Regidora del Districte. Continua reincidint en el to amenaçador cap a ciutadans que només volen saber quines són les opcions que tenen a partir d’avui. Lluny d’aportar solucions al problema estructural de l’habitatge, l’actual govern utilitza el verd i l’habitatge de protecció oficial per precaritzar, encara més, la situació de moltes famílies que, ara per ara, no tenen cap mena de solució residencial a Vallcarca.

Així mateix, des de l’Associació de Veïnes i Veïns Som Barri, l’associació veïnal majoritària a Vallcarca, volem puntualitzar i expressar la nostra preocupació per diferents afirmacions i temes que s’han abordat en les compareixences de la regidora d’aquests últims dies.

En primer lloc, volem remarcar que la nostra associació està a favor de la construcció del Parc Central: vam participar activament de la planificació d’aquest espai, valorant la participació ciutadana com a un element positiu i cohesionador. Només volem destacar una petita mentida que sempre explica Laia Bonet: aquests assentaments no estan situats on es construirà el Parc Central, sinó majoritàriament, en terrenys privats on aniran edificacions a preu de mercat. Des de diverses entitats veïnals continuem defensant que, per sortir de la situació d’estancament d’aquest conflicte tan complex, el que cal és una mica de voluntat política i oferir una alternativa real a les persones afectades. Entenem que ni Districte, ni Serveis Socials han fet la seva feina i que passen a l’ofensiva declarant com infrahabitatges els assentaments i els baixos on viuen les famílies més vulnerables del barri. L’acarnissament amb la comunitat gitano-romanesa de Vallcarca és la mostra d’un biaix racista que el Districte ja ni tan sols intenta dissimular.

Pel que fa a l’anunci de l’enderroc dels blocs ubicats a l’Av. Vallcarca 83, Av. Vallcarca 85, i C/Farigola 3, volem aclarir que es tracta d’habitatges on viuen famílies en situació de vulnerabilitat, així com altres veïnes i veïns que, malgrat treballar i portar molts anys arrelades al barri, no poden llogar un pis als preus abusius que marca actualment el mercat. La proposta del PSC és expulsar aquestes persones sense cap alternativa, enderrocar els edificis i deixar solars buits fins que arribi, en algun moment indefinit, la segona fase del projecte de Rambla Verda. Des de Som Barri, denunciem aquesta manca de sentit comú. No volem més enderrocs a Vallcarca, ni més veïnat expulsat: el que hauria de fer l’Ajuntament és regularitzar la situació d’aquestes persones mitjançant lloguers socials. 

Sobre la Rambla Verda, repetim, de nou, que no volem tornar al planejament del 2002, un projecte de fa més vint anys. Des de Som Barri sempre ens hem mostrat oberts a millorar aquest planejament, que considerem caduc, amb el disseny d’un Eix Verd que guanyi verd, pacifiqui el tràfic, mantingui l’habitatge i el comerç de proximitat. Recordem que el projecte que vol desenvolupar Districte, bàsicament, és un passeig dur amb parterres a costat i costat, que no resol el problema del desnivell entre Av. Vallcarca i c/ Bolívar. També encabeix una doble subestació elèctrica, un dipòsit d’aigües pluvials, implica una gran afectació de tot l’àmbit durant molts anys i no pacifica el tràfic de vehicles —quina mena de “rambla” té 5 carrils de circulació?

Per tot això, des de Som Barri hem decidit plantar cara als plans que té el PSC per Vallcarca. En les últimes dues dècades, el nostre barri ha sofert un procés de devastació urbanística que responia als obscurs interessos especulatius privats en connivència amb l’Administració. Un procés, per cert, que  mai ha sigut investigat amb el rigor que mereix.  Gràcies al veïnat organitzat es va poder aturar parcialment el que considerem un barricidi: des de llavors, construïm i defensem un barri on primen les relacions de suport mutu, que ens permeten poder continuar vivint a la nostra ciutat i resistir dia a dia davant l’amenaça de la gentrificació. Ara, davant un nou embat abusiu i injustificable, ens trobaran fermes i de cara.

Vallcarca, 21 de març de 2025

Amigues, s’inicia el compte enrere per la Vallcarca que coneixem i on volem viure. Abans del dia 22 de febrer l’Ajuntament de Barcelona, amb Laia Bonet, regidora del districte de Gràcia, al capdavant, pot desallotjar els assentaments de barraques del c/ Argentera, on viuen des de fa deu anys setanta veïnes. Abans del dia 22 de febrer s’espera una inspecció tècnica de les barraques, que pot comportar un desallotjament immediat de les veïnes. Abans del dia 22 de febrer, doncs, poden fer fora de Vallcarca a les nostres veïnes. Fa mesos que intentem establir un diàleg amb el districte. Sempre hem apostat per solucions no policials a aquesta situació, però ni la regidora, ni l’equip de govern de Gràcia, han volgut oferir cap alternativa.

Però el desallotjament de les barraques només és la punta de llança. Els mesos vinents esperem diferents actuacions, que emmarcades en l’execució d’un pla urbanístic, afectaran a molts espais del barri. Aquest pla amenaça amb enderrocar centenars d’habitatges i amb el desplaçament forçat de moltes veïnes. Si no posem solució, es podria culminar un procés d’elitització, que substituirà a les veïnes que actualment vivim a Vallcarca per una elit reduïda i benestant, que podrà pagar la vida a un nou barri.

Com totes sabeu, Vallcarca sempre ha estat un territori de resistència, una petita Gàl·lia que fa més de 20 anys sobrevivint als plans especulatius i urbanístics d’un capitalisme desbocat. Hem frenat l’arribada de Núñez i Navarro i els seus plans per enriquir-se en aquest barri. Vam modificar un pla urbanístic pensat per afavorir les constructores i hem garantit més habitatge protegit, cooperatives d’habitatge i zones verdes, creant un barri per a la gent treballadora i jove. Vam aconseguir equipaments com l’Institut Vallcarca i equipaments culturals com Can Carol i el Consolat gestionats des de la comunitat. Hem creat un barri on primen les relacions de solidaritat i suport mutu, lluny de les lògiques mercantilistes que operen en la resta de la ciutat.

Aquests dies Barcelona ha demostrat a Casa Orsola, que pot frenar els abusos de grans tenidors i de fons voltors, que pot forçar a l’ajuntament a trobar solucions a la crisi de l’habitatge, que pot fer de la solidaritat la millor eina per les lluites compartides. Ara, Vallcarca també us necessita.

Fa 20 anys que resistim i la resistència continua.

Volem un barri per les veïnes.

El dia de l’inspecció ens veiem a Vallcarca. Atentes a convocatòries.

A Vallcarca cada dia ens aixequem veient com l’edifici d’Habitatge Públic d’Avinguda Vallcarca 95 continua buit des de fa tres anys. Tenir deshabitats aquests 14 habitatges, demostra el menysteniment que l’Ajuntament de Barcelona té cap al greu problema d’accés a l’habitatge del nostre barri i de tota la ciutat. Davant d’aquesta inacció, des d’entitats com l’AV Som Barri, el Sindicat d’Habitatge i l’Assemblea Llibertària Heura Negra fa temps que assenyalem aquest greuge, fins al punt que el passat 26 d’octubre 150 persones van intentar ocupar l’edifici. L’objectiu d’aquesta mesura era proveir d’un sostre a 70 persones, que viuen en barraques a Vallcarca i a qui l’Ajuntament amenaça des de fa mesos amb un desallotjament sense alternativa habitacional.

Davant l’intent d’ocupació, el Consistori va adduir que només es pot destinar l’edifici al reallotjament de persones afectades pel pla urbanístic del 2005. Aquest pla de transformació urbanística, al qual encara li queden molts capítols, ha suposat l’expulsió de moltes famílies dels seus habitatges, i encara avui dia molts habitatges estan pendents d’expropiació o enderroc. Per tant, moltes famílies continuen esperant una resposta definitiva a la seva situació. Algunes d’aquestes afectades viuen temporalment a l’edifici d’Avinguda Vallcarca 105 i altres, simplement, no tenen notícies de com avança el procés. 

Ens consta, que en els últims mesos, a algunes d’aquestes famílies, se’ls hi està oferint traslladar-se a l’edifici buit d’Av. Vallcarca 95. Ens consta, també, que les maneres de fer-ho són, com fa 16 anys, amb poca informació i més marcades per l’agenda política que no per les necessitats d’aquestes famílies amb dret de reallotjament. Quina casualitat, que les últimes setmanes l’Ajuntament tingui pressa després de l’acció de denúncia del 26 d’octubre. Quina coincidència, que es vulgui rematar, en poques setmanes, un procés que s’ha desatès des de fa anys, donant així continuïtat al despropòsit urbanístic de 2005​​​​.

L’Ajuntament s’afanya a col·locar famílies a l’edifici d’av Vallcarca 95 per demostrar, de cara a la galeria, que fa els deures. Pretén que unes poques famílies instal·lades a l’edifici el protegeixin de denúncies públiques i d’altres intents d’ocupació.Però això ni dona solució a les necessitats de tenir un sostre a les famílies que ho necessiten, si no que més aviat deixa més pisos buits a l’edifici d’Avinguda Vallcarca 105. Davant d’aquests moviments sigil·losos del Consistori, des de les entitats de Vallcarca ens preguntem: per què l’Ajuntament no ha fet res durant aquests tres anys a l’edifici d’Av. Vallcarca 95? Què farà amb la resta de pisos públics d’aquest immoble? Quins plans té per als habitatges de titularitat pública que quedin buits a Av. Vallcarca 105? 

Demandem respostes i, sobretot, transparència en tot aquest procés. Davant l’estratègia de rentada de cara, les entitats de Vallcarca estarem vigilants. Reclamem solucions habitacionals públiques per les veïnes més vulnerables del nostre barri. Totes les opcions passen per la voluntat política de trobar solucions. Exigim solucions reals i immediates! Insistim, si l’ajuntament no respon, ho farem nosaltres.

i de Millora de les Condicions de Vida de la Comunitat Gitana a Vallcarca

Davant la inacció de l’Administració des de Som Barri, Heura Negra i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca s’ha elaborat un Pla Integral d’Erradicació del Barraquisme amb la intenció que sigui assumit pel govern municipal. La proposta inclou els següents punts:

Millora de les condicions residencials, amb una reubicació digna dins del mateix barri, per a mantenir el seu arrelament i les seves xarxes socials i comunitàries corresponents. A banda, també s’ha de tenir en compte que els infants estan escolaritzats a Vallcarca. Programes d’assessorament, cura de la salut mental i suport educatiu per a ajudar en aquesta transició.

Millora de les oportunitats laborals: formació, capacitació i suport per a emprendre. Així com accés al mercat laboral, contemplant les aliances amb empreses locals per a promoure la contractació de membres de la comunitat. En cas de necessitat per part de les persones afectades, es demana que es posi a disposició de l’autogestió comunitària un espai on poder emmagatzemar la ferralla i altres eines i instruments de treball.

Sensibilització i lluita contra la discriminació: campanyes educatives i promoció polítiques que vagin orientades a l’erradicació de l’antigitanisme i de tota expressió de racisme al barri. Capacitació sobre drets laborals i d’habitatge i foment d’un diàleg intercomunitari que garanteixi la participació de col·lectius especialment vulnerabilitzats en espais on ara no tenen un accés fàcil, com per exemple, les persones pertanyents al poble gitano.

Proposta completa en PDF