🗓 Dimecres 20 de maig – Sessió participativa del nou Pla Veïnal 🕐 Hora: 18.00 h 📍 Lloc: Escola Rius i Taulet, pl. Lesseps 19 👥 Qui: Obert a veïnes i veïns
ℹ️ Des de l’AV Som Barri volem elaborar un Pla Veïnalper l’àmbit d’Avinguda Vallcarca i del Carrer Bolívar.
L’objectiu és consensuar una proposta que preservi el patrimoni, ampliï els espais verds i els equipaments, i generi habitatge social perquè ningú hagi de marxar del barri.
A la sessió explicarem la situació urbanística actual i compartirem la proposta que hem elaborat amb la col·laboració dels col·lectius del barri.
També treballarem conjuntament en la concreció del Pla Veïnal amb totes les veïnes que vulgueu participar.
🌴 A Vallcarca, fa molt temps que lluitem per defensar el barri de l’amenaça gentrificadora del PSC i de Núñez i Navarro, però aquest darrer any la intensitat de la lluita ens ha posat al límit de recursos.
🔥 Per a poder seguir endavant i afrontar els costos derivats d’aquesta lluita, hem llançat una campanya de crowdfunding a la plataforma Goteo.
❤️🩹 Si pots fer una aportació individual o col·lectiva o donar un cop de mà fent córrer aquest missatge entre persones que creguis que poden sumar-se, ens faries un favoràs. Cada granet de sorra ens ajuda a no haver de fer ni un pas enrere!
🐜 Tota ajuda ens permet seguir donant la batalla contra l’especulació i per un barri digne. Ajuda’ns a guanyar! Vallcarca per viure!
La mediació que va impulsar el Síndic de Greuges s’ha fet efectiva i aquestes tres famílies podran viure en pisos amb lloguers socials, tot i que fora del barri. Tanmateix, les altres 6 famílies resten encara a l’espera de ser contactades per l’Ajuntament. Entre aquestes famílies hi ha 7 menors i 2 persones grans de més de seixanta anys, que continuen en una situació d’incertesa i vulnerabilitat. Des de Som Barri entenem que l’Ajuntament ha aplicat una estratègia de “divideix i venceràs”, després d’haver trencat de manera unilateral i sobtada el procés de negociació.
Ahir, en una reunió amb Som Barri, membres del PSC van afirmar que la negociació s’havia donat per acabada i que es tiraria endavant el desnonament de les 6 famílies que encara resideixen als edificis. Davant d’aquesta situació, considerem que l’alcalde, Jaume Collboni, ha traït els compromisos adquirits, ja que no s’ha garantit el reallotjament de totes les famílies ni dels menors, malgrat haver assegurat públicament que cap infant quedaria al carrer. A banda, encara no s’ha obert la taula urbanística que ha de decidir el futur de la zona, que era la segona part de l’acord del PSC i Comuns sobre Vallcarca.
Exigim una solució immediata que garanteixi el dret a l’habitatge de totes les famílies afectades i el compliment dels compromisos adquirits per part de Jaume Collboni.
Aquest matí ens hem assabentat, amb gran sorpresa, que els operaris que estan treballant en l’anella de serveis del nucli antic de Vallcarca pretenien talar les moreres que vam plantar fa gairebé 8 anys al C/ Farigola amb C/ Argentera.
Aquesta acció, que es volia executar sense cap mena d’avís, s’escudava en el fet que aquests arbres no es podrien trasplantar. Després de consultar un veí que és enginyer agrònom i veure que és tècnicament viable conservar-los, un grup de veïnes ho hem pogut impedir.
Cal recordar el valor d’aquests arbres que van ser plantats i cuidats pel veïnat de Vallcarca, davant de l’abandonament institucional que ha patit el barri durant més de dues dècades. L’Ajuntament del PSC, en la seva línia de menyspreu al diàleg i a la memòria veïnal, pretenia esborrar aquest patrimoni de la nit al dia, com si mai hagués existit.
Des de l’AV Som Barri i les entitats del moviment veïnal vallcarquí exigim que es trobi una ubicació alternativa per aquests arbres i que es respecti el patrimoni popular.
No obstant això, veiem que el consistori vol avançar apressadament en la presa de decisions, sense comptar amb “la participació del teixit associatiu i veïnal”, tal com l’Ajuntament havia acordat amb la formació de Barcelona en Comú. Davant la manca d’informació oficial i l’opacitat sobre com es desenvoluparà aquest procés, però, veiem necessari plantejar les següents qüestions:
1. Abans d’arrencar el debat, cal constituir una Taula de Treball amb totes les entitats veïnals que asseguri la participació del teixit associatiu de Vallcarca. El funcionament d’aquest espai s’haurà de definir amb transparència i claredat, determinant fins a quin punt les seves conclusions seran vinculants.
2. Si s’obre el diàleg per la modificació del planejament de 2002, no té cap sentit que continuïn actius els expedients d’expropiació, desnonament i enderroc que amenacen de fer fora el veïnat de l’àmbit afectat per l’MPGM. Exigim la seva paralització.
3. És urgent replantejar la ubicació prevista pel dipòsit pluvial: ara mateix, la seva construcció implica l’expropiació i l’enderroc d’habitatges on viuen 50 veïnes que no tenen dret a reallotjament. Cal estudiar altres alternatives viables.
4. L’Ajuntament no s’ha pronunciat sobre algunes de les finques afectades, que es troben en bon estat i són d’interès patrimonial: demanem que s’estudiï el seu reconeixement de cara a la seva preservació.
Des de la nostra entitat vetllarem perquè aquest procés sigui veritablement democràtic, transparent i vinculant.
Vallcarca per Viure, no per especular! Associació Veïnal Som Barri
En els darrers temps estem veient a les notícies com diversos assentaments, com el del Parc Joan Miró, el del Pont de Calatrava a la Sagrera, la fàbrica del C/ General Weyler a Badalona o el “càmping” de Mataró, han estat desallotjats. Hi vivien persones que estan molt lluny de tenir els recursos necessaris per a pagar un lloguer amb el panorama d’habitatge que tenim a Catalunya.
Ningú defensa el barraquisme o el sensellarisme. No són condicions de vida dignes i no les defensarem mai, però cal destacar que són conseqüència directa de la problemàtica d’habitatge a la que ens enfrontem avui dia.
Sabem que els desallotjaments no s’estan fent acompanyats de les solucions socials necessàries. Un exemple clar és la ridícula situació que es va viure al Parc de Joan Miró: els desallotjats es van desplaçar fins a Montjuïc, on van aparèixer més brigades de la Guàrdia Urbana per dispersar-los. Que potser les autoritats es pensen que faran desaparèixer la pobresa a cops de porra?
Aquí, a Vallcarca, ja ho hem viscut. El macrodispositiu policial del passat mes de maig per desallotjar les persones que vivien en barraques es va executar amb més de 170 agents i tan sols unes poques persones del CUESB (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona). Prèviament, no s’havia fet un seguiment real des de Serveis Socials i, el mateix dia del desallotjament, no hi havia ni un traductor.
Aquella operació, que va acabar desnonant a 19 persones, va suposar una despesa pública estimada d’almenys 89.000 €, uns diners que equivalen a un any sencer de lloguer de 12 habitatges en règim de lloguer assequible.
No podem quedar-nos de braços plegats davant d’aquesta situació. Des dels col·lectius de Vallcarca vam impulsar l’organització de l’Assemblea Barraquista i, ara, molts sindicats d’habitatge d’arreu del territori comencen a organitzar-se amb les veïnes que viuen en barraques i infrahabitatges. El barraquisme és un fenomen en expansió, que cal erradicar amb solucions socials i no policials.
Associació Veïnal Som Barri · Heura Negra Assemblea Llibertària de Vallcarca · Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Des de l’Associació Veïnal Som Barri celebrem que l’Ajuntament de Barcelona hagi anunciat l’obertura d’una taula de mediació per abordar la situació de Vallcarca. Ens alegra aquest canvi d’actitud, que ha passat del “S’ha acabat el temps del diàleg” de Laia Bonet, al mes de març, a l’esperançador “Obrim una taula de mediació” que hem escoltat els últims dies.
Aquesta fita ha estat possible gràcies a la pressió i a la mobilització veïnal d’aquests mesos. Sense la força del barri i el suport de tanta gent de tota la ciutat, això no hauria estat possible. Ens reconforta saber que les famílies i els menors amenaçats de desnonament podran, finalment, descansar després de mesos d’angoixa.
Aquesta voluntat de diàleg, que avui és notícia, hauria d’haver estat, des d’un inici, la resposta de l’Ajuntament davant la transformació de Vallcarca. Deixar famílies vulnerables i amb menors al carrer suposa una greu vulneració de drets fonamentals.
Malgrat que el PSC afirma que la taula de mediació no atura els llançaments, nosaltres volem deixar clar que, mentre aquesta duri, no se n’ha d’executar cap. Nosaltres acceptem seure a la taula, però volem remarcar que aquest és el marc que ha de servir de context per a trobar solucions dignes per a tothom.
Volem agrair el suport de totes les persones, entitats i col·lectius que han estat al nostre costat: veïnes, veïns, artistes, polítics i figures públiques que han amplificat la veu de la lluita veïnal. Som moltes les que defensem una Barcelona dels barris populars, enfront d’un model de ciutat-mercaderia que amenaça la nostra identitat.
És temps de diàleg i de construir col·lectivament solucions socials als grans reptes del barri: la manca d’habitatge digne, la imposició de plans urbanístics obsolets i la gentrificació que destrueix el teixit veïnal. Lluny d’aturar-nos, al barri de Vallcarca estem més fortes que mai i seguirem de prop aquest espai de mediació, vetllant i lluitant per construir un barri millor per a totes les veïnes i veïns.
Celebrem que a les 7.00 del matí, més de 600 persones van venir a defensar les veïnes. Que vam aturar el desallotjament. Que 40 persones segueixen a casa seva. Que probablement 13 infants podran reprendre les classes al setembre al seu barri, amb els seus companys, i amb la seva comunitat. A totes les que vau venir, gràcies per la vostra solidaritat.
Celebrem que la lluita al carrer va sumant impacte en la política institucional. Els Comuns han anunciat que no pactaran res amb el PSC fins que no aturin els desnonaments a Vallcarca. Les esquerres saben que aquesta execució del pla urbanístic és del tot qüestionable tant pel contingut com per les formes.
Celebrem que la lluita s’estén pels barris, que som moltes les que estem reaccionant a les polítiques del PSC que destruiran els barris. Que des de Vallcarca, hi ha un lema que s’estén: La ciutat per viure, no per especular.
Celebrem i agraïm les mostres de suport que rebem en tots els formats.
Celebrem que aquesta lluita, lluny de debilitar-nos, ens uneix com a barri: un barri que no descansa i que no es rendeix!
Però el PSC sembla que no s’ho acabi de creure. Lamentem que, malgrat tot, l’Ajuntament manté el seu posicionament de tirar endavant els desallotjament i enderrocs, tot per executar un Pla Urbanístic completament caduc.
Celebrem que el suport de la gent i el convenciment que una altra manera de viure és possible ens dona tota l’energia per a continuar organitzant-nos i lluitant per a defensar el barri. Vallcarca és la barricada on podem aturar juntes la gentrificació que devora Barcelona. Els barris per viure, no per especular!
El passat divendres van aparèixer pintades a les escales mecàniques de baixada de la Glòria: segons la premsa, no són el motiu de l’avaria.
Des de l’associació veïnal Som Barri volem deixar clar que no érem coneixedores d’aquestes accions, ni tenim res a veure.
Les escales mecàniques de la baixada de la Glòria són fruit d’una lluita veïnal que sempre hem defensat i recolzat.
Som Barri sempre ha estat una entitat que ha treballat per una transformació justa i inclusiva del barri.
Per tant, reclamem amb caràcter urgent que l’Ajuntament arregli aquesta avaria com més aviat millor.
Finalment, aprofitem per a denunciar la mala praxi periodística que ha vinculat, sense contrastar, aquesta acció a l’associació Som Barri. De fet, ens sorprèn que després de diferents avaries, des de la reinauguració del dia 6/05/24, sigui ara que algunes persones i mitjans vulguin vincular el nom de som barri a l’avaria de les escales.
Lamentem que hi hagi mitjans de comunicació que alimentin la desinformació i la confrontació entre veïns i veïnes de Vallcarca.
Som Barri sempre ha estat per fomentar cohesió i espais de trobada entre totes les veïnes de Vallcarca.
