Autor: sombarri

Parlem en nom de l’Associació per a la promoció de l’habitatge cooperatiu de Vallcarca. Ens hem constituït amb l’objectiu de promoure la creació d’una xarxa de cooperatives d’habitatges en cessió d’ús al barri de Vallcarca que faciliti la rèplica d’aquest model i que sigui una alternativa real d’accés a l’habitatge com ja ho és en altres països i a la nostra ciutat amb el projecte ja incipient de la Borda, al barri de Sants, el del carrer Princesa i la promoció de set solars públics per a habitatge cooperatiu de l’Ajuntament.

Apostem per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús enfront de models tradicionals d’Habitatge de Protecció Oficial per a reclamar una gestió més coherent del sòl públic: en aquest model de propietat cooperativa a llarg termini cap persona esdevé propietària sinó usuària de l’habitatge, la gestió de la propietat es fa de manera col·lectiva i tenint en compte l’interès de tota la diversitat de persones que conformen la cooperativa.

En relació amb els criteris del concurs, creiem que l’aposta pel model de cooperativa amb cessió d’ús reforça el model de barri que des de bona part del veïnat es reclama des de fa anys. És un model d’accés a l’habitatge no especulatiu, que en gestiona el preu segons la capacitat de les persones que l’habiten, no segons les lleis del mercat i que fa que la propietat cooperativa es revalori socialment, no econòmicament. A més a més, promou la implicació de les habitants en la reconstrucció del barri i les apodera per a proveir-se col·lectivament de les seves necessitats bàsiques (electricitat, aigua, telefonia i internet, etc.), assegurant així un accés a l’habitatge el màxim d’inclusiu possible. En aquesta línia, volem promoure una construcció que segueixi al màxim possible criteris de sostenibilitat ambiental i social, i que garanteixi l’eficiència de l’edifici en el consum de recursos. Aquest model inclou, també, la projecció d’espais d’ús comunitari per a tot el veïnat, garantint així la creació
de vincles i compromís amb el barri.

El tipus de gestió col·lectiva de l’habitatge que proposa la nostra associació permet el desenvolupament de mecanismes de suport mutu i sosteniment d’aquelles persones _ siguin o no sòcies de la cooperativa _ que es trobin en situacions de dificultats econòmiques i/o mancades de vincles efectius familiars i/o socials. La xarxa que genera aquest tipus de comunitat, més enllà de la pròpia de la cooperativa, pot donar resposta i suport a les necessitats que moltes persones del barri ens podem trobar al llarg de les nostres vides.

L’establiment de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús garantiria l’estabilitat i arrelament d’una població al barri implicada en la seva vida comunitària, preocupada pel benestar de la resta del veïnat i activa socialment.

És per tot això, que fem la demanda perquè en els solars on hi van destinats habitatges de protecció oficial, se cedeixi el sòl, la promoció i la gestió d’aquests habitatges a cooperatives amb l’accés en cessió d’ús.

Després de la darrera taula de concertació referent a les negociacions que l’Ajuntament manté sobre les unitats d’actuació de propietat privada, des de l’Assemblea de Vallcarca manifestem el nostre desacord:

La protecció de l’eix Farigola-Argentera és una prioritat. Així es va determinar a l’Assemblea extraordinària del dia 08/11/2016 amb participació de l’Assemblea de Vallcarca, Hort, Grup de Criança, grup promotor de la cooperativa d’habitatge, veïns/es individuals, i de la qual va emergir una proposta que compta amb el suport majoritari dels veïns directament afectats, tal i com es va transmetre mitjançant escrit amb entrada 01/12/2016.

Perquè és una prioritat? Perquè reuneix unes condicions que fan d’aquest un espai singular:forma part dels pobres vestigis del nucli antic de Vallcarca. És cèntric. És acollidor. I és pla. Representa un dels pocs elements positius d’aquest barri maltractat: la vida de poble, la vida al carrer. És a on les persones d’aquest barri fem vida en comú. No al pseudo-parc amb pals grocs de l’Avinguda Vallcarca, ni als deserts espais verds de l’Avinguda Esteve Terrades que només fan goig a qui passa amb el cotxe. És un espai que ha concentrat de manera natural l’activitat i la vitalitat del barri. I és un espai que simbolitza la resistència del veïnat davant la proliferació de solars buits i abandonats.

Constatem que per l’Ajuntament participació significa aconseguir un públic aquiescent, al que se li donen informacions contradictòries, a comptagotes, administrades segons conveniència. Considerem que s’han de fer millores a totes les unitats d’actuació, i que s’ha de protegir especialment el nucli antic amb una reducció d’alçades que mantingui la idiosincràsia vallcarquina. Però el que ara se’ns diu és que si Núñez no s’avé a negociar no hi ha res a fer i per tant cal sacrificar l’UA6 per aconseguir el seu favor i continuar amb el procés. Un missatge oposat al que es va transmetre a la taula tècnica on se’ns emplaçava a escollir a on centrar els esforços i els diners suposadament disponibles.

Reivindiquem des del principi una visió de conjunt respectuosa i coherent que sistemàticament s’ignora. És antinatural i interessat separar unitats d’actuació, i en aquest cas concret, el que es faci amb aquesta parcel·la afectarà inevitablement el conjunt de tota l’UA6.

No acceptem que l’Ajuntament es declari incapaç de defensar allò que diu protegir: el nucli antic de Vallcarca. Sacrificar per preservar és una tàctica intimidatòria i poc valenta que rebutgem. Totes les lluites són importants, ens oposem completament a la idea que per cuidar uns cal negligir uns altres, i per tant exigim que es facin els esforços necessaris per continuar negociant sobre l’UA6. Sou responsables de reparar, de la millor de les maneres, el problema que vosaltres mateixos heu creat, així com de defensar una visió de ciutat enfront d’interessos privats netament especulatius.
 
Heu de ser conscients que si el grup NyN no està disposat a arribar a acords per no endarrerir les obres amb el replantejament del MPGM es trobarà sense dubte amb una oposició veïnal que pot acabar sortint ben cara…

                                                                     Assemblea de Vallcarca, 29 de desembre de 2016

CRITERIS URBANÍSTICS DISPARS

Des de l’Assemblea de Vallcarca volem deixar clares algunes qüestions en referència a les actuacions previstes a les diferents Unitats d’Actuació de propietat privada del pla urbanístic que afecta el nostre barri.
Ens complau la disposició de l’administració a l’hora de proposar millores a les Unitats d’Actuació privades i d’haver incorporat propostes veïnals en la UA2 “Cantera” i UA5 (Farigola-Medes). I treballarem conjuntament aportant idees per tal de construir el barri que volem.

Després de diverses reunions el curs passat demanant que es modifiqués el pla també a les parcel·les privades, no només en l’àmbit del concurs, es van entregar les esmenes i propostes de millora de totes les parcel·les (UA’s) privades. Resulta que enguany, en una nova taula de concertació, el dia 10 d’octubre, de les 4 unitats d’actuació privades l’ajuntament va portar dues modificades, i ens va transmetre que tot no es podria modificar i ens va emplaçar a escollir el lloc on calia centrar els esforços.

Ara, a la taula de concertació posterior, el dia 20 d’octubre, ens van explicar que estaven disposats a modificar les unitats d’actuació de propietat privada, però que tenien una quantitat limitada de diners. Se’ns va emplaçar a escollir on gastar-los.

Ens vam endur l’encàrrec i vam fer una assemblea extraordinària molt concorreguda, on van assistir diferents entitats del barri (membres de l’hort, grup de criança, assemblea, veïnes individuals, grup promotor de la cooperativa d’habitatge), a causa de la transcendència de les decisions. La nostra aposta és mantenir els espais que tenen vida i generen vida i debatre obertament els criteris que han de definir el futur urbanístic del barri.

La cantonada Argentera-Farigola és el centre actual del barri, ja que és on s’uneix el principal eix vertebrador, el carrer Farigola, amb la connexió envers el metro i el carrer Mare de Déu del coll, l’altre eix viari important. Apostem per potenciar aquesta trobada de fluxos donant espai públic, plaça, que ho permeti i ho afavoreixi. És per aquest caràcter de centralitat que l’hort veïnal es va emplaçar en aquest solar, i no en qualsevol altre. Aquest hort creat per les veïnes després de tants anys de negligència administrativa, genera un espai de trobada veïnal i d’esbarjo tant pels adults com pels més petits. Aquest hort és el símbol de la resistència del veïnat davant de la proliferació de solars buits i abandonats. Quan Vallcarca torni a ser un barri ple de cases i nous veïns, no volem oblidar els que van ser tots aquests anys de lluita. Per aquest motiu volem que l’hort es quedi on està i que l’espai d’ús públic s’ampliï a tota la cantonada. Aquí és on pensem que cal gastar els diners, perquè és on més beneficiarà els veïns i les veïnes de tot el barri.
A més a més, reivindiquem la necessitat de concentrar l’espai públic en forma de plaça i no de carrer ample. I reivindiquem la reducció d’alçades per tal de mantenir la idiosincràsia vallcarquina. A les diferents taules de concertació es va fer especial incís en mantenir la identitat de barri-poble. Qüestió que ara ens neguen i que considerem de vital importància.

Contràriament al missatge que inicialment se’ns va transmetre, ens trobem amb què les prioritats ja han estat escollides per l’ajuntament, tot rebutjant la possibilitat de negociar sobre d’altres unitats. Al·leguen que nosaltres apostàvem per la UA2 i que “no es pot tocar tot”. La “cantera” (UA2) ens sembla un espai interessant, però havent de prioritzar uns espais davant d’altres creiem que la “cantera” no és un punt de trobada pel veïnat i alhora no té tampoc un valor simbòlic de pes que ens faci canviar l’opinió. Igualment, cal tenir en compte que construir a la “cantera” no perjudiqui els veïns i les veïnes que viuen al seu entorn, i que per tant la reurbanització d’aquest espai s’ha de fer amb el consens del veïnat, sobretot dels que es veuen afectats per les noves construccions.

Per acabar, considerem que el model urbanístic de Vallcarca no pot recaure en decisions que prenguin mans privades, en què el benefici econòmic és l’interès principal. Doncs a la vista està, que les ciutats són cada dia menys habitables i menys confortables per a la vida dels qui residim i treballem en elles. És per això que seguim apostant per a l’elaboració d’un Pla Popular ampli i participatiu, que representi els interessos del veïnat i de les classes populars.

Assemblea de Vallcarca
23 de novembre de 2016