Oblidades, un cop més

Sembla ser que el més dur del sisme de la COVID-19, des d’una perspectiva sanitària, comença a quedar enrera i es mantenen ben vives un munt d’incerteses sobre com afectarà aquesta crisi a les nostres vides. Hi ha també algunes coses que, paradoxalment, han quedat ben clares. Hem vist, rere la mascareta, com queia la màscara de la ciutat. Sobre les successives fases de desconfinament a Barcelona, planeja un sentiment generalitzat entre la població que hem anat a millor,  relacionat amb dues questions que, com el virus, afecten severament la nostra salut. Primera: durant aquestes darreres setmanes hem pogut respirar per fi un aire no enverinat. Segona: a mesura que hem pogut anar sortint de casa, hem assolit, tot xino-xano, un ús social més digne dels carrers dels nostres barris.

En aquest sentit, són moltes les veus que reclamen aprofitar la ocasió per no tornar mai més a l’asfixiant estadi anterior i encarar, d’una vegada per totes, els greus problemes que generen a bona part de la ciutat la contaminació atmosfèrica i la turistització. L’Ajuntament, sense anar més lluny, ha reaccionat amb un pla aparentment ambiciós que redueix el trànsit rodat i allibera espais per a vianants, ciclistes i transports públics, sigui de manera permanent o bé en dies concrets. S’ha intervingut a avingudes del tot estratègiques, com la Diagonal, la Gran Via o la Via Leiatana i també a d’altres vies importants com Gran de Gràcia, Consell de Cent, Girona, Rocafort, Balmes, Roger de Llúria, Avinguda de Sarrià, la via Favència o el carrer Indústria. En total, diuen els anuncis municipals, es guanyaran 154.000 metres quadrats per a vianants i 21 quilòmetres de carril bici.

A Vallcarca, però, segons els flamants plans del Consistori, seguirem com sempre. Arraconats. Amb una autopista urbana -l’Avinguda Vallcarca- que destrossa els pulmons i els timpans dels que hi vivim i posa en perill, seriosament, el futur de la salut de grans i petits. Ja fa mesos que veïns i veïnes ens estem organitzant per dir que #ElFumEnsMata i que ja n’hi ha prou. D’oblits, aquí en patim des de fa dècades. Les vallcarquines estem tristament acostumades. En aquesta ocasió no ho permetrem. Divendres 29 de maig ens tornarem a trobar als carrers, per teixir entre totes una solució, com fem sempre. Ens hi va la vida.