Cada dia és més gran la indignació que compartim molts habitants d’aquesta ciutat. Les aliances entre el capital immobiliari, el financer i les elits polítiques han provocat, provoquen i provocaran, fins que no s’aturin, la destrucció del teixit veïnal i la vida de barri. Aquest és un clamor que supera les barreres generacionals o les diferències ideològiques. Des del Born a Poble-sec, des del Raval al Carmel, des de Poblenou al districte de Gràcia, aquests inversors estan destrossant la ciutat i expulsant el veïnat.
A Vallcarca, si no posem remei, viurem la crònica d’una destrucció del teixit veïnal en dues parts. La primera va arribar amb l’urbanicidi, quan les veïnes de tota la vida van marxar. La segona pot arribar amb l’anunciada reconstrucció, que acabi encarint l’habitatge en un barri envaït pel turista. L’urbanicidi de Vallcarca comença a gestar-se l’any 1975 amb el Pla General Metropolità i arriba a la seva esplendor amb la Modificació del Pla del 2002, que tornava a afectar el barri. Plans tots ells on es posaria en evidència d’una manera molt clara aquestes aliances, mai suficientment depurades, entre el capital immobiliari i les elits polítiques d’aquesta ciutat. Un conglomerat d’empreses vinculades a Nuñez y Navarro i altres inversors va començar a adquirir parcel·les al nucli antic del barri pocs mesos abans que es revaloressin exponencialment. En alguns casos l’Ajuntament de Barcelona compraria amb diners públics a NyN cases que aquest havia adquirit pocs mesos abans per un preu molt inferior. A més, la Modificació del 2002 afavoriria els interessos d’aquests privats, atorgant-los tots els drets negats al veïnat, mentre entitats públiques com la mateixa Bagursa feien la feina bruta de forçar l’evacuació dels immobles que havien d’anar a terra conforme el pla. A Vallcarca tenim una llarga i trista història de connivència entre l’Administració i els inversors immobiliaris.
Nuñez y Navarro és una empresa per tothom coneguda. La seva implantació a la ciutat de Barcelona i poblacions properes l’ha convertit en un autèntic monstre que ha trencat el teixit social, urbà i patrimonial de molts indrets, de la mà d’una legislació urbanística excessivament permissiva amb la seva pràctica especulativa. Unes pràctiques que es van posar de manifest quan el principal dirigent d’aquesta empresa va ser condemnat juntament amb el seu fill al març del 2011 per l’Audiència de Barcelona pels delictes de suborn i falsedat documental.
Avui estem a les portes de conèixer el resultat d’un concurs d’idees que ha de servir per refer l’ordenació d’una part de Vallcarca i que haurà de preveure una tipologia d’edificis coherent amb la morfologia del barri que s’adaptin a la trama urbana existent. Aquest concurs d’arquitectura entrarà a valorar el disseny dels habitatges, la seva sostenibilitat, eficiència i integració amb l’entorn, i també l’impuls de la cohesió social. Unes qüestions que no s’aplicaran a la totalitat del barri perquè a NyN no solament no se li exigeix això en els àmbits de propietat privada, sinó que té planejat construir uns edificis que no respecten la morfologia, ni conserven la trama urbana, ni s’integren amb l’entorn i estan lluny d’impulsar cap mena de cohesió social. Ens trobem amb la contradicció d’estar demanant respectar el format de barri-poble a la zona inclosa al concurs, d’haver protegit el nucli antic del barri, però de no exigir-ho a les construccions previstes adjacents, a mans dels inversors privats. I tot per un greuge històric que avui els polítics no semblen disposats a reparar.
Ara com ara sembla que NyN i l’Ajuntament estan en punt mort en les negociacions sobre els terrenys privats. Sospitem que NyN vol esperar que el barri es revalori gràcies a la inversió pública i així aprofitar-se’n. Un acte més en la llarga llista de greuges contra el barri i la ciutat.
Reclamem a l’Ajuntament de Barcelona:
1. Que continuï negociant amb fermesa amb els privats. Cal forçar que s’ajustin als criteris consensuats pel veïnat i creiem que la millor forma és a través de la venda, permuta o expropiació dels solars.
2. Que aquests terrenys passin a propietat pública per a la construcció d’habitatge de lloguer assequible per a la majoria del veïnat. No podem permetre que, en cas d’expropiació, es contempli el “lucre cessant” (el guany que suposadament deixa d’obtenir), i demanem que se li pagui a aquestes empreses amb permutes o a preu de sòl un cop s’hagin fet auditories per esclarir com es van produir aquestes adquisicions i depurar responsabilitats.
3. Que cedeixi terrenys per a la implantació de cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús, com a alternativa per acabar amb el problema habitacional a la ciutat de Barcelona.
4. Que es rebaixin les alçades dels edificis que s’hagin de construir al nucli antic de Vallcarca, preservant així la morfologia de barri-poble.
5. La construcció d’habitatges amb comerç a la planta baixa per tal de fomentar un teixit econòmic productiu i comercial local. Cal que el Pla d’Usos previst al districte ho tingui en compte.
6. Que Vallcarca esdevingui un barri sostenible, verd i cohesionat socialment, però a la vegada sigui un barri assequible per a les classes populars.
7. Que es mantingui l’hort i la resta de la plaça dura que hi ha fins carrer Farigola com espai públic i autogestionat, com a eix de cohesió social.
Exigim al grup empresarial constructor-immobiliari Núñez y Navarro:
– Que abandoni la seva voluntat d’enriquir-se a costa d’especular i gentrificar els barris de Barcelona, i en especial el nostre, Vallcarca.
– Que s’avingui a la permuta dels seus terrenys a Vallcarca o que els vengui a preu de sòl.
Demanem a l’inversor Josep Fité, propietari dels terrenys on és ubicat l’hort comunitari:
– Que s’avingui a una permuta del seu terreny o a la venda d’aquest al preu del sòl per tal de mantenir l’hort i el terreny adjunt com a eix central de cohesió social pel barri.
Aquest comunicat és també una invitació al veïnat de Vallcarca i la resta de la ciutat per participar d’aquesta jornada reivindicativa i reapropiarnos dels solars que el grup NyN té al barri abandonats des de fa 8 anys amb l’única finalitat d’especular i enriquir-se amb cobdícia a costa d’un dret bàsic com és l’habitatge. Davant l’oportunitat que s’ha obert de reconstruir Vallcarca, cal que ens unim i lluitem per aconseguir un barri digne, sostenible i popular, on el benestar dels habitants sigui la principal motivació i no l’enriquiment de les constructores i immobiliàries. Que ens organitzem per revertir la tendència que poc a poc va arribant a tota la ciutat: que substitueix per nous inquilins amb més poder adquisitiu els antics veïns de tota la vida, que perden el dret de gaudir de la ciutat, d’utilitzar l’espai públic i d’accedir a un habitatge digne i assequible al seu propi barri.
Deixa un comentari