Etiqueta: Habitatge

  • A Vallcarca no sobren veïnes

    Fotografia per Manu Mitru


    El passat 17 de gener l’Associació Veïnal Som Barri es va reunir amb representants del Districte de Gràcia. Havien passat, exactament, 7 mesos des que Collboni assumia el mandat. Som Barri feia 6 mesos que demanava una trobada. Són diversos els assumptes que volíem parlar amb l’Ajuntament, però hi ha un que traspassa qualsevol línia vermella d’un govern suposadament progressista: l’expulsió del veïnat més vulnerable del barri.

    El Consistori va rebutjar diverses vegades reunir-se amb nosaltres, però sí que va enviar a la Guàrdia Urbana, sense cap avís ni mediació prèvia, per a intentar bloquejar amb pilones els habitatges d’aquest veïnat que volen expulsar. Vam respondre protestant amb un tall de carrer, ens vam reunir amb el Síndic de Greuges de Barcelona i vam exercir pressió explicant la situació als mitjans de comunicació. També vam assistir massivament al Consell de Barri per a fer sentir la nostra veu i demanar solucions dialogades i consensuades sobre els problemes que tenim al nostre barri. Finalment, l’Ajuntament va accedir a una reunió sense la Regidora Laia Bonet, que va delegar la seva representació en un polític del PSC i en el Gerent del Districte de Gràcia.

    A la reunió l’Ajuntament va confirmar el futur desnonament d’unes 22 famílies de les seves llars. Pretenen deixar gairebé 70 persones al carrer: infants, adults i gent gran de la comunitat gitana que fa anys que ha construït la seva vida al barri, comptant amb un teixit social fort. Davant l’interrogant sobre el seu destí després de ser expulsats, des de Districte es va manifestar que aquest és “un problema que està en mans de Serveis Socials, que ja hi està treballant” i que no volien cap ingerència veïnal en la seva feina —sabem que això no és cert i que les solucions que poden donar uns recursos municipals d’emergència completament desbordats són pràcticament inexistents. A més, sembla que l’Ajuntament tampoc veu necessari ni reunir-se amb els veïns i veïnes afectades: van arribar a afirmar que expulsar-los de les seves barraques i locals era un “acte humanitari” (per les suposades condicions en les quals viuen) i que, fins i tot, era “més segur dormir al carrer que en espais no condicionats (sic)”.

    Des de l’AV Som Barri i el veïnat organitzat de Vallcarca exigim que Laia Bonet assumeixi responsabilitats. La seva tasca és aportar solucions als problemes dels ciutadans: ha de trobar-se amb els veïns i veïnes amenaçats d’expulsió i impulsar un pla de suport que millori les seves condicions de vida, no pot rebutjar-los com a interlocuturs. Veiem cert biaix racista quan constatem que amb els únics veïns que el Districte no vulgui parlar siguin, casualment, gitanos romanesos. És que hi ha veïns que sobren? Quines són les obligacions dels governants municipals amb la ciutadania més vulnerable? Expulsar-los del barri, a qui beneficia? Què han de fer aquells que, sistemàticament, són exclosos del mercat laboral i no poden ni somiar a accedir a un habitatge digne d’un mercat immobiliari fonamentat en l’especulació?

  • Comunicat urgent sobre el desallotjament d’un solar aquest matí


    Aquest matí Vallcarca s’ha aixecat amb un fort dispositiu policial que ha fet fora a una família d’un solar on volien establir-se per viure i desenvolupar la seva activitat laboral. Des de l’associació de veïnes Som barri i el Sindicat d’habitatge de Vallcarca estàvem en comunicació amb aquesta família per tal d’intentar trobar una solució a la seva problemàtica que no passes per la creació d’un nou assentament. Som conscients de la incomoditat que genera a una part del veÏnat del barri veure tant de prop la pobresa, però creiem que la solució no és pas mirar cap a una altra banda

    L’augment de la pobresa, però, és una realitat alarmant que afecta milers de persones. La dificultat d’ingressar al món laboral i l’escalada dels preus de l’habitatge són factors determinants. Les oportunitats de feina són cada cop més inaccessibles per a moltes persones, implicant una creixent exclusió social. La crisi habitacional també contribueix a aquesta situació, amb un mercat immobiliari que resulta inabastable per a moltes famílies. El dret a un habitatge digne no s’està garantint i la impossibilitat d’assumir els costos d’habitatge s’agreuja amb cada dia que passa.

    Si no volem veure pobresa, lluitem contra les causes que la provoquen —no contra les persones que la pateixen.

    Respecte a la resposta policial per part del Districte i de l’Ajuntament, volem deixar clar que no la tornarem a tolerar. No són les institucions qui se’n farà càrrec de la situació d’aquesta família i, així i tot, envien antidisturbis per a “solucionar” el problema. Quants conflictes han de passar a Vallcarca perquè el PSC entengui que no volem solucions de la mà de la Guàrdia Urbana? Diu molt del perfil d’aquests polítics que no s’atreveixen a trepitjar el carrer i que sempre prefereixen enviar a la policia. Us estem esperant des de fa 5 mesos que vingueu a Vallcarca a explicar com penseu solucionar les problemàtiques del dia a dia. Mentre no rebem resposta, us ho repetim: les solucions han de ser polítiques i no policials. Si no ens entenem en això tan bàsic, us recordem que una legislatura sencera amb un conflicte obert i permanent amb les veïnes es pot arribar a fer molt llarga. Estem dempeus i ens trobareu de cara.

  • 6A Punxem la Bombolla del Lloguer

    Des de l’Assemblea de Vallcarca, ens adherim al manifest “Punxem La Bombollla de Lloguer” i convoquem a la manifestació del dissabte 6 d’abril a les 18.00 h als Jardinets de Gràcia (Columna vallcarquina a les 17.30 h davant La Fusteria, C/ Argentera 24).

    Per uns lloguers assequibles
    Per un parc públic d’habitatge de lloguer

    El 6 d’Abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop tenim més problemes per a arribar a fi de mes, mentres que els sous no pugen, un drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics. L’habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el que no s’hauria de poder especular. Hi ha milers i milers de pisos buits a les nostres ciutats, en canvi hi ha milers i milers de persones sense lloc on viure.

    Sortim al carrer per denunciar el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars. Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d’euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sense donar cap alternativa habitacional. Els propietaris físics i jurídics d’habitatges de lloguer, amb els fons voltors i SOCIMI a la capçalera, gaudeixen de mesures d’el·lusió fiscal a mida des de fa dècades per no pagar Impostos mentre els llogaters suporten pressió fiscals fins més del 30%. Cal derogar la LAU per una nova llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals vigilades per l’Estat i ciutats.Com demanen Madrid i Barcelona cal que els impostos directes de l’Estat siguin gestionats proporcionalment per les ciutats amb una descentralització solidària com passa a molts països avançats.

    Els desnonaments s’han disparat i actualment estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 desnonaments per via judicial cada dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltors acumulen habitatges a una velocitat vertiginosa, sense precedents a la història, el lloguer es menja més ingressos que en cap altre estat de la OCDE. I cal afegir-hi tots aquells desnonaments invisibles, que no estan comptabilitzats, les expulsions de moltes veïnes dels seus barris i pobles per no voler renovar el contracte o fer pujades impossibles d’assumir. Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts.

    Volem punxar-la i estem determinades a fer-ho. Malgrat el nou decret introdueix mesures en qüestions de lloguer, aquestes són encara insuficients. És per això que el moviment per l’habitatge i les organitzacions, barris, entitats que convoquem aquesta manifestació volem deixar ben clar a tota la població els motius pels quals no deixarem de lluitar fins a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de tot ésser humà, tenir un sostre digne on viure. I així reivindiquem:

    ► Pumxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.

    ► Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenim en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.

    ► Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.

    ► Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.

    ► Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’Habitatge i Ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.

    ► Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’el·lusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i al IRPF (persones físiques i comunitats de béns).

    ► Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que disfruten de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.

    ► Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació.Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.

    ► Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i el Ajuntament.

    ► Prou de pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement la oferta d’habitatge de lloguer.

    ► Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

    Se’ls hi ha acabat fer negoci amb les nostres llars, amb els nostres barris, amb les nostres vides. Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

  • Manifest de 5 Punts Per A 5 Barris


    La lluita per l’habitatge i contra l’especulació immobiliària és una de les grans batalles del nostre moment, de la nostra ciutat i dels nostres barris
    . Tot i que s’assumeix que tothom ha de poder accedir a un habitatge digne; estem normalitzant l’expulsió de veïnes, els desnonaments, els preus de lloguer prohibitius, o bé el fet d’haver de marxar del barri per no poder aspirar a pagar el que ens demanen.

    Així mateix, la falta d’equipaments públics al districte de Gràcia agreuja encara més aquesta situació i impedeix trobar llits en residències, places en escoles i de retruc provocant que haguem de decidir entre opcions privades que són prohibitives, marxar del districte o fer trajectes molt llargs.

    Aquesta situació insostenible s’ha anat construint sobre la idea que el dret a la propietat passa per sobre de tot, que els nostres drets queden en un segon pla i vénen determinats per si podem pagar o no. Ens prenen la casa perquè es venen els nostres drets a interessos especulatius, a una mala gestió del turisme, a una no-regulació d’un dret bàsic i a una falta d’inversions de les diferents administracions.

    Tota aquesta situació agreuja encara més la realitat de les persones en situació de vulnerabilitat. Persones migrades o racialitzades, persones sense recursos o dones grans veuen com l’accés a l’habitatge o simplement mantenir-lo esdevé una odissea. Volem uns barris que no expulsin ni dificultin la vida a cap veïna i si als especuladors. Els preus abusius i la manca d’equipaments en uns barris pensats per a turistes i rics, els converteix en inhabitables.

    El veïnat organitzat i mobilitzat creiem que la situació ha esdevingut insostenible. Volem posar la vida de les persones al centre, actuar com una comunitat forta i unida, i hem acordat 5 punts de mínims per a posar fre a l’especulació a Gràcia. Volem que aquest programa sigui compartit i defensat per totes aquelles que pensin que ja n’hi ha prou, que no pot ser que uns pocs es facin rics a costa del nostre barri. Per tot això serem el veïnat organitzat qui defensarem els nostres propis interessos! Juntes ho podem tot!

    Gràcia contra l’especulació, pel dret a una vida digna! NO MARXEM!

      1. Prou desnonaments i desallotjaments. Cap veïna fora de Gràcia.
      2. Limitació del preu del lloguer i renovació automàtica dels contractes. Els preus hauran d’estar fixats mitjançant un índex de tipus municipal o que tingui en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. Els contractes de lloguer s’hauran de renovar automàticament, i no es podran rescindir de manera arbitrària.
      3. Volem habitatge públic. Expropiació de solars i ús del tanteig i retracte. Expropiació de pisos buits. Prou enderrocs: extensió de la moratòria de les llicències d’enderroc de manera indefinida i a tot el districte de Gràcia.
      4. Serveis públics de titularitat, gestió i provisió pública i recuperació d’espais per construir equipaments públics indispensables. (centres de dia, escoles bressol, etc.). Municipalització de serveis externalitzats a empreses.
      5. Prou massificació turística. El turisme de masses fomenta llocs de feina precaris i contribueix a la pujada de preu de l’habitatge, fet que ens aboca a l’expulsió lenta i invisible i destrueix les xarxes i els vincles veïnals. Apostem per una vida comunitària on hi càpiga tothom.

    Ens comprometem a lluitar plegades per convertir aquestes exigències en realitat. Aturarem tots els desnonaments, ocuparem edificis i solars buits per convertir-los en habitatges i equipaments, per tornar-los al veïnat, combatent l’especulació i la massificació turística.

    Col·lectius i grups que impulsen la campanya:

    Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
    Assemblea de Vallcarca
    Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia
    Assemblea de Feministes de Gràcia
    Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació

    Banc Expropiat
    La Nova Usurpada
    Veïnes de la Janhela
    Sindicat de Barri de Gràcia
    Gràcia cap a on vas?
    Assemblea de Pensionistes de Gràcia
    La Precària
    Endavant Gràcia
    MPG
    Aldarull Llibreria
    La Barraqueta
    Arran Gràcia
    Casal Popular Tres Lliris

  • 3. Habitatge

    Sabies que… Només amb els habitatges buits que hi ha a la Vila de Gràcia es podria allotjar a tots els sensesostre de Barcelona?

    Tercer vídeo de #5PuntsPerA5Barris: campanya veïnal de Gràcia i Vallcarca contra l’especulació i en defensa del dret a l’habitatge.

    #ProuEspeculació
    #HabitatgeSocial
    #HabitatgePúblic
    #5×5

  • 2. Lloguer

    Sabies que… del 2014 al 2018 els lloguers han pujat un 28.35% al districte de Gràcia i un 49% a Catalunya?

    Segon vídeo de #5PuntsPerA5Barris: campanya veïnal de Gràcia i Vallcarca contra l’especulació i en defensa del dret a l’habitatge.

    #ProuEspeculació
    #LloguerRegulat
    #LloguerSocial
    #5×5

  • 1. Prou desnonaments i desallotjaments

    Sabies que… al 2018 a Barcelona hi han hagut 60 desnonaments setmanals?

    Des de Vallcarca ens sumem als veïns i veïnes de la Vila de Gràcia en una campanya conjunta contra l’especulació i en defensa del dret a l’habitatge.

    Cada dia difondrem un vídeo amb un dels cinc punts de la campanya.

    #ProuDesnonaments
    #ProuEspeculació
    #5PuntsPerA5Barris
    #5×5

  • Comunicat sobre “l’acord” per construir nous habitatges de lloguer assequible al barri

    Fa uns dies, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, difonia a través de diversos mitjans de comunicació un “acord” entre Ajuntament, la immobiliària Nuñez y Navarro, l’associació de veïns Som barri i la FAVB sobre el lloguer assequible en les noves promocions urbanístiques en l’àmbit dels carrers Farigola, Argentera i Cambrils del barri de Vallcarca.

    Des de l’assemblea de Vallcarca i altres col·lectius del barri volem matisar i moderar les expectatives sobre el que més que un acord per nosaltres és un punt de partida per afrontar la fase de construcció del barri de Vallcarca. Parlar de “principi d’acord” no ens permet parlar de res més que de punt de partida. Ens cal més concreció i extensió.

    Així, entenem aquesta avinença entre totes les parts com un gest de bona predisposició perquè la nova promoció immobiliària a l’àmbit del carrer Farigola segueixi la idea de barri popular, sostenible i accessible que es va consensuar en el document d’autoria veïnal de Novembre de 2017. També ens sembla estimable que quedi constància, tot i que sigui en un annex en el MPGM de Vallcarca, d’uns principis inspiradors perquè els privats s’involucrin en la construcció del barri seguint els criteris que el veïnat va establir.

    Per tot això celebrem, en part, aquest “acord” perquè és la demostració de que la nostra perseverança i lluita val la pena. Dóna fruits perquè estem aconseguint allò que fins fa res se’ns deia que era impossible. Tot i així recordem que durant més de 10 anys Vallcarca ha patit una fase de destrucció intensiva del seu casc antic i que encara avui dia hi ha edificis amenaçats de ser enderrocats.

    En aquest punt, ens agradaria puntualitzar algunes qüestions particulars per donar a conèixer el nostre punt de vista sobre temes que ens semblen rellevants:

    Primer, en l’acord està previst “la construcció de 16 habitatges destinats a lloguer assequible, amb un preu per sota del mercat”. Si la promoció immobiliària que faran els privats en tot l’àmbit de Vallcarca està a prop dels 500 habitatges, 16 ens sembla un número del tot insuficient.

    Segon, s’ha d’establir, ni que sigui a través d’una referència aproximada, què significa lloguer assequible, amb preu per sota de mercat. Creiem que tant la Generalitat com l’Ajuntament tenen indicadors en aquest sentit. Per tant és imprescindible determinar un valor econòmic per m2 perquè això clarifica què és el lloguer assequible, per sota de mercat, al mateix temps que el preu es pot traslladar, també, a les promocions destinades a la venda.

    Tercer, a més a més, en l’acord es preveu que “la duració dels contractes d’aquests 16 pisos de lloguer assequible sigui de 3 anys o més, renovables amb criteris que afavoreixin la permanència dels inquilins”. Entenem que la durada dels contractes hauria de ser com a mínim de 5 anys, però tenint en compte, a més, que el compromís del manteniment del lloguer assequible ha de ser similar a la durada de les cessions d’ús que fa l’ajuntament per al lloguer cooperatiu (50 – 75 anys).

    Quart, s’hauria d’establir un contracte tipus per a tots els llogaters perquè tothom que accedeixi al lloguer assequible tingui les mateixes condicions d’arrendament.

    Finalment, cinquè, creiem que més que el “compromís de Nuñez i Navarro per estudiar quines de les altres promocions que construirà al mateix àmbit de Vallcarca-Farigola podrien tenir condicions similars”, l’Ajuntament hauria de garantir que el lloguer assequible, per sota de preu de mercat, es doni en d’altres promocions urbanístiques privades a través de la introducció d’aquesta fórmula com a condició en l’MPGM de Vallcarca.

    Per no concloure: aquestes consideracions no pretenen ser una impugnació total de l’acord entre Ajuntament, la immobiliària Nuñez y Navarro, l’associació de veïns Som barri i la FAVB sobre el lloguer assequible en l’àmbit dels privats del barri de Vallcarca. Com ja hem dit, reconeixem els esforços negociadors de totes les parts, però ens sembla important aclarir aquests conceptes per donar més contingut i transparència a què es negocia i com. Però ens cal molt més per reparar l’urbanicidi que ha patit Vallcarca. En definitiva entenem aquest “acord” com un acord inicial i no tancat que ens marca un camí i referma la confiança. Deixem de banda els triomfalismes, marca de la casa de l’actual ajuntament, i emplacem-nos a seguir parlant.

    Assemblea de Vallcarca.
    1 d’agost de 2018

  • Presentació de la Comissió d’Habitatge de l’Assemblea de Vallcarca

    El passat dissabte 26 de novembre es va presentar “La Clau“, la nova Comissió d’Habitatge de l’Assemblea de Vallcarca al cantó de la plaça Uri Caballero (C/ Farigola amb C/ Argentera) del barri de Vallcarca.

    Un membre de la Comissió va exposar breument els que seran els tres eixos de treball d’aquesta iniciativa centrada a garantir, mitjançant el suport mutu entre veïnes, l’accés a un habitatge digne al nostre barri: la lluita contra els desnonaments, contra la pobresa energètica i contra la gentrificació.

    Un cop acabada la presentació, i just abans del dinar popular, es va reivindicar públicament l’okupació d’un habitatge al C/ Cambrils 5, propietat de l’Ajuntament (i fins ara en desús, tot i la urgent emergència habitacional que pateix la ciutat).

    La pancarta desplegada des del terrat de l’edifici amb la llegenda “L’HABITATGE ÉS UN DRET COM UNA CASA” (eslògan de l’última campanya del mateix govern municipal) ens recorda que drets tan fonamentals, però tan poc respectats, com l’accés a un sostre digne es poden fer efectius mitjançant l’acció directa col·lectiva.

    Si voleu participar o necessiteu ajuda, podeu posar-vos en contacte amb la Comissió d’Habitatge a través del mail a habitatgevallcarca@tutanota.com o enviant un sms al número de telèfon 604 366 238.

    Amb el sostre de la gent no s’hi juga!