El passat 17 de gener l’Associació Veïnal Som Barri es va reunir amb representants del Districte de Gràcia. Havien passat, exactament, 7 mesos des que Collboni assumia el mandat. Som Barri feia 6 mesos que demanava una trobada. Són diversos els assumptes que volíem parlar amb l’Ajuntament, però hi ha un que traspassa qualsevol línia vermella d’un govern suposadament progressista: l’expulsió del veïnat més vulnerable del barri.
El Consistori va rebutjar diverses vegades reunir-se amb nosaltres, però sí que va enviar a la Guàrdia Urbana, sense cap avís ni mediació prèvia, per a intentar bloquejar amb pilones els habitatges d’aquest veïnat que volen expulsar. Vam respondre protestant amb un tall de carrer, ens vam reunir amb el Síndic de Greuges de Barcelona i vam exercir pressió explicant la situació als mitjans de comunicació. També vam assistir massivament al Consell de Barri per a fer sentir la nostra veu i demanar solucions dialogades i consensuades sobre els problemes que tenim al nostre barri. Finalment, l’Ajuntament va accedir a una reunió sense la Regidora Laia Bonet, que va delegar la seva representació en un polític del PSC i en el Gerent del Districte de Gràcia.
A la reunió l’Ajuntament va confirmar el futur desnonament d’unes 22 famílies de les seves llars. Pretenen deixar gairebé 70 persones al carrer: infants, adults i gent gran de la comunitat gitana que fa anys que ha construït la seva vida al barri, comptant amb un teixit social fort. Davant l’interrogant sobre el seu destí després de ser expulsats, des de Districte es va manifestar que aquest és “un problema que està en mans de Serveis Socials, que ja hi està treballant” i que no volien cap ingerència veïnal en la seva feina —sabem que això no és cert i que les solucions que poden donar uns recursos municipals d’emergència completament desbordats són pràcticament inexistents. A més, sembla que l’Ajuntament tampoc veu necessari ni reunir-se amb els veïns i veïnes afectades: van arribar a afirmar que expulsar-los de les seves barraques i locals era un “acte humanitari” (per les suposades condicions en les quals viuen) i que, fins i tot, era “més segur dormir al carrer que en espais no condicionats (sic)”.
Des de l’AV Som Barri i el veïnat organitzat de Vallcarca exigim que Laia Bonet assumeixi responsabilitats. La seva tasca és aportar solucions als problemes dels ciutadans: ha de trobar-se amb els veïns i veïnes amenaçats d’expulsió i impulsar un pla de suport que millori les seves condicions de vida, no pot rebutjar-los com a interlocuturs. Veiem cert biaix racista quan constatem que amb els únics veïns que el Districte no vulgui parlar siguin, casualment, gitanos romanesos. És que hi ha veïns que sobren? Quines són les obligacions dels governants municipals amb la ciutadania més vulnerable? Expulsar-los del barri, a qui beneficia? Què han de fer aquells que, sistemàticament, són exclosos del mercat laboral i no poden ni somiar a accedir a un habitatge digne d’un mercat immobiliari fonamentat en l’especulació?
