Som Barri

Etiqueta: ajuntament

  • A Vallcarca no sobren veïnes

    Fotografia per Manu Mitru


    El passat 17 de gener l’Associació Veïnal Som Barri es va reunir amb representants del Districte de Gràcia. Havien passat, exactament, 7 mesos des que Collboni assumia el mandat. Som Barri feia 6 mesos que demanava una trobada. Són diversos els assumptes que volíem parlar amb l’Ajuntament, però hi ha un que traspassa qualsevol línia vermella d’un govern suposadament progressista: l’expulsió del veïnat més vulnerable del barri.

    El Consistori va rebutjar diverses vegades reunir-se amb nosaltres, però sí que va enviar a la Guàrdia Urbana, sense cap avís ni mediació prèvia, per a intentar bloquejar amb pilones els habitatges d’aquest veïnat que volen expulsar. Vam respondre protestant amb un tall de carrer, ens vam reunir amb el Síndic de Greuges de Barcelona i vam exercir pressió explicant la situació als mitjans de comunicació. També vam assistir massivament al Consell de Barri per a fer sentir la nostra veu i demanar solucions dialogades i consensuades sobre els problemes que tenim al nostre barri. Finalment, l’Ajuntament va accedir a una reunió sense la Regidora Laia Bonet, que va delegar la seva representació en un polític del PSC i en el Gerent del Districte de Gràcia.

    A la reunió l’Ajuntament va confirmar el futur desnonament d’unes 22 famílies de les seves llars. Pretenen deixar gairebé 70 persones al carrer: infants, adults i gent gran de la comunitat gitana que fa anys que ha construït la seva vida al barri, comptant amb un teixit social fort. Davant l’interrogant sobre el seu destí després de ser expulsats, des de Districte es va manifestar que aquest és “un problema que està en mans de Serveis Socials, que ja hi està treballant” i que no volien cap ingerència veïnal en la seva feina —sabem que això no és cert i que les solucions que poden donar uns recursos municipals d’emergència completament desbordats són pràcticament inexistents. A més, sembla que l’Ajuntament tampoc veu necessari ni reunir-se amb els veïns i veïnes afectades: van arribar a afirmar que expulsar-los de les seves barraques i locals era un “acte humanitari” (per les suposades condicions en les quals viuen) i que, fins i tot, era “més segur dormir al carrer que en espais no condicionats (sic)”.

    Des de l’AV Som Barri i el veïnat organitzat de Vallcarca exigim que Laia Bonet assumeixi responsabilitats. La seva tasca és aportar solucions als problemes dels ciutadans: ha de trobar-se amb els veïns i veïnes amenaçats d’expulsió i impulsar un pla de suport que millori les seves condicions de vida, no pot rebutjar-los com a interlocuturs. Veiem cert biaix racista quan constatem que amb els únics veïns que el Districte no vulgui parlar siguin, casualment, gitanos romanesos. És que hi ha veïns que sobren? Quines són les obligacions dels governants municipals amb la ciutadania més vulnerable? Expulsar-los del barri, a qui beneficia? Què han de fer aquells que, sistemàticament, són exclosos del mercat laboral i no poden ni somiar a accedir a un habitatge digne d’un mercat immobiliari fonamentat en l’especulació?

  • Comunicat sobre “l’acord” per construir nous habitatges de lloguer assequible al barri

    Fa uns dies, el regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, difonia a través de diversos mitjans de comunicació un “acord” entre Ajuntament, la immobiliària Nuñez y Navarro, l’associació de veïns Som barri i la FAVB sobre el lloguer assequible en les noves promocions urbanístiques en l’àmbit dels carrers Farigola, Argentera i Cambrils del barri de Vallcarca.

    Des de l’assemblea de Vallcarca i altres col·lectius del barri volem matisar i moderar les expectatives sobre el que més que un acord per nosaltres és un punt de partida per afrontar la fase de construcció del barri de Vallcarca. Parlar de “principi d’acord” no ens permet parlar de res més que de punt de partida. Ens cal més concreció i extensió.

    Així, entenem aquesta avinença entre totes les parts com un gest de bona predisposició perquè la nova promoció immobiliària a l’àmbit del carrer Farigola segueixi la idea de barri popular, sostenible i accessible que es va consensuar en el document d’autoria veïnal de Novembre de 2017. També ens sembla estimable que quedi constància, tot i que sigui en un annex en el MPGM de Vallcarca, d’uns principis inspiradors perquè els privats s’involucrin en la construcció del barri seguint els criteris que el veïnat va establir.

    Per tot això celebrem, en part, aquest “acord” perquè és la demostració de que la nostra perseverança i lluita val la pena. Dóna fruits perquè estem aconseguint allò que fins fa res se’ns deia que era impossible. Tot i així recordem que durant més de 10 anys Vallcarca ha patit una fase de destrucció intensiva del seu casc antic i que encara avui dia hi ha edificis amenaçats de ser enderrocats.

    En aquest punt, ens agradaria puntualitzar algunes qüestions particulars per donar a conèixer el nostre punt de vista sobre temes que ens semblen rellevants:

    Primer, en l’acord està previst “la construcció de 16 habitatges destinats a lloguer assequible, amb un preu per sota del mercat”. Si la promoció immobiliària que faran els privats en tot l’àmbit de Vallcarca està a prop dels 500 habitatges, 16 ens sembla un número del tot insuficient.

    Segon, s’ha d’establir, ni que sigui a través d’una referència aproximada, què significa lloguer assequible, amb preu per sota de mercat. Creiem que tant la Generalitat com l’Ajuntament tenen indicadors en aquest sentit. Per tant és imprescindible determinar un valor econòmic per m2 perquè això clarifica què és el lloguer assequible, per sota de mercat, al mateix temps que el preu es pot traslladar, també, a les promocions destinades a la venda.

    Tercer, a més a més, en l’acord es preveu que “la duració dels contractes d’aquests 16 pisos de lloguer assequible sigui de 3 anys o més, renovables amb criteris que afavoreixin la permanència dels inquilins”. Entenem que la durada dels contractes hauria de ser com a mínim de 5 anys, però tenint en compte, a més, que el compromís del manteniment del lloguer assequible ha de ser similar a la durada de les cessions d’ús que fa l’ajuntament per al lloguer cooperatiu (50 – 75 anys).

    Quart, s’hauria d’establir un contracte tipus per a tots els llogaters perquè tothom que accedeixi al lloguer assequible tingui les mateixes condicions d’arrendament.

    Finalment, cinquè, creiem que més que el “compromís de Nuñez i Navarro per estudiar quines de les altres promocions que construirà al mateix àmbit de Vallcarca-Farigola podrien tenir condicions similars”, l’Ajuntament hauria de garantir que el lloguer assequible, per sota de preu de mercat, es doni en d’altres promocions urbanístiques privades a través de la introducció d’aquesta fórmula com a condició en l’MPGM de Vallcarca.

    Per no concloure: aquestes consideracions no pretenen ser una impugnació total de l’acord entre Ajuntament, la immobiliària Nuñez y Navarro, l’associació de veïns Som barri i la FAVB sobre el lloguer assequible en l’àmbit dels privats del barri de Vallcarca. Com ja hem dit, reconeixem els esforços negociadors de totes les parts, però ens sembla important aclarir aquests conceptes per donar més contingut i transparència a què es negocia i com. Però ens cal molt més per reparar l’urbanicidi que ha patit Vallcarca. En definitiva entenem aquest “acord” com un acord inicial i no tancat que ens marca un camí i referma la confiança. Deixem de banda els triomfalismes, marca de la casa de l’actual ajuntament, i emplacem-nos a seguir parlant.

    Assemblea de Vallcarca.
    1 d’agost de 2018