Som Barri

Blog

  • Vallcarca: Resistència i Dignitat


    Amigues, s’inicia el compte enrere per la Vallcarca que coneixem i on volem viure. Abans del dia 22 de febrer l’Ajuntament de Barcelona, amb Laia Bonet, regidora del districte de Gràcia, al capdavant, pot desallotjar els assentaments de barraques del c/ Argentera, on viuen des de fa deu anys setanta veïnes. Abans del dia 22 de febrer s’espera una inspecció tècnica de les barraques, que pot comportar un desallotjament immediat de les veïnes. Abans del dia 22 de febrer, doncs, poden fer fora de Vallcarca a les nostres veïnes. Fa mesos que intentem establir un diàleg amb el districte. Sempre hem apostat per solucions no policials a aquesta situació, però ni la regidora, ni l’equip de govern de Gràcia, han volgut oferir cap alternativa.

    Però el desallotjament de les barraques només és la punta de llança. Els mesos vinents esperem diferents actuacions, que emmarcades en l’execució d’un pla urbanístic, afectaran a molts espais del barri. Aquest pla amenaça amb enderrocar centenars d’habitatges i amb el desplaçament forçat de moltes veïnes. Si no posem solució, es podria culminar un procés d’elitització, que substituirà a les veïnes que actualment vivim a Vallcarca per una elit reduïda i benestant, que podrà pagar la vida a un nou barri.

    Com totes sabeu, Vallcarca sempre ha estat un territori de resistència, una petita Gàl·lia que fa més de 20 anys sobrevivint als plans especulatius i urbanístics d’un capitalisme desbocat. Hem frenat l’arribada de Núñez i Navarro i els seus plans per enriquir-se en aquest barri. Vam modificar un pla urbanístic pensat per afavorir les constructores i hem garantit més habitatge protegit, cooperatives d’habitatge i zones verdes, creant un barri per a la gent treballadora i jove. Vam aconseguir equipaments com l’Institut Vallcarca i equipaments culturals com Can Carol i el Consolat gestionats des de la comunitat. Hem creat un barri on primen les relacions de solidaritat i suport mutu, lluny de les lògiques mercantilistes que operen en la resta de la ciutat.

    Aquests dies Barcelona ha demostrat a Casa Orsola, que pot frenar els abusos de grans tenidors i de fons voltors, que pot forçar a l’ajuntament a trobar solucions a la crisi de l’habitatge, que pot fer de la solidaritat la millor eina per les lluites compartides. Ara, Vallcarca també us necessita.

    Fa 20 anys que resistim i la resistència continua.

    Volem un barri per les veïnes.

    El dia de l’inspecció ens veiem a Vallcarca. Atentes a convocatòries.

  • El seu edifici buit, la nostra emergència habitacional.

    A Vallcarca cada dia ens aixequem veient com l’edifici d’Habitatge Públic d’Avinguda Vallcarca 95 continua buit des de fa tres anys. Tenir deshabitats aquests 14 habitatges, demostra el menysteniment que l’Ajuntament de Barcelona té cap al greu problema d’accés a l’habitatge del nostre barri i de tota la ciutat. Davant d’aquesta inacció, des d’entitats com l’AV Som Barri, el Sindicat d’Habitatge i l’Assemblea Llibertària Heura Negra fa temps que assenyalem aquest greuge, fins al punt que el passat 26 d’octubre 150 persones van intentar ocupar l’edifici. L’objectiu d’aquesta mesura era proveir d’un sostre a 70 persones, que viuen en barraques a Vallcarca i a qui l’Ajuntament amenaça des de fa mesos amb un desallotjament sense alternativa habitacional.

    Davant l’intent d’ocupació, el Consistori va adduir que només es pot destinar l’edifici al reallotjament de persones afectades pel pla urbanístic del 2005. Aquest pla de transformació urbanística, al qual encara li queden molts capítols, ha suposat l’expulsió de moltes famílies dels seus habitatges, i encara avui dia molts habitatges estan pendents d’expropiació o enderroc. Per tant, moltes famílies continuen esperant una resposta definitiva a la seva situació. Algunes d’aquestes afectades viuen temporalment a l’edifici d’Avinguda Vallcarca 105 i altres, simplement, no tenen notícies de com avança el procés. 

    Ens consta, que en els últims mesos, a algunes d’aquestes famílies, se’ls hi està oferint traslladar-se a l’edifici buit d’Av. Vallcarca 95. Ens consta, també, que les maneres de fer-ho són, com fa 16 anys, amb poca informació i més marcades per l’agenda política que no per les necessitats d’aquestes famílies amb dret de reallotjament. Quina casualitat, que les últimes setmanes l’Ajuntament tingui pressa després de l’acció de denúncia del 26 d’octubre. Quina coincidència, que es vulgui rematar, en poques setmanes, un procés que s’ha desatès des de fa anys, donant així continuïtat al despropòsit urbanístic de 2005​​​​.

    L’Ajuntament s’afanya a col·locar famílies a l’edifici d’av Vallcarca 95 per demostrar, de cara a la galeria, que fa els deures. Pretén que unes poques famílies instal·lades a l’edifici el protegeixin de denúncies públiques i d’altres intents d’ocupació.Però això ni dona solució a les necessitats de tenir un sostre a les famílies que ho necessiten, si no que més aviat deixa més pisos buits a l’edifici d’Avinguda Vallcarca 105. Davant d’aquests moviments sigil·losos del Consistori, des de les entitats de Vallcarca ens preguntem: per què l’Ajuntament no ha fet res durant aquests tres anys a l’edifici d’Av. Vallcarca 95? Què farà amb la resta de pisos públics d’aquest immoble? Quins plans té per als habitatges de titularitat pública que quedin buits a Av. Vallcarca 105? 

    Demandem respostes i, sobretot, transparència en tot aquest procés. Davant l’estratègia de rentada de cara, les entitats de Vallcarca estarem vigilants. Reclamem solucions habitacionals públiques per les veïnes més vulnerables del nostre barri. Totes les opcions passen per la voluntat política de trobar solucions. Exigim solucions reals i immediates! Insistim, si l’ajuntament no respon, ho farem nosaltres.

  • Proposta Popular de Pla d’Erradicació del Barraquisme

    i de Millora de les Condicions de Vida de la Comunitat Gitana a Vallcarca

    Davant la inacció de l’Administració des de Som Barri, Heura Negra i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca s’ha elaborat un Pla Integral d’Erradicació del Barraquisme amb la intenció que sigui assumit pel govern municipal. La proposta inclou els següents punts:

    Millora de les condicions residencials, amb una reubicació digna dins del mateix barri, per a mantenir el seu arrelament i les seves xarxes socials i comunitàries corresponents. A banda, també s’ha de tenir en compte que els infants estan escolaritzats a Vallcarca. Programes d’assessorament, cura de la salut mental i suport educatiu per a ajudar en aquesta transició.

    Millora de les oportunitats laborals: formació, capacitació i suport per a emprendre. Així com accés al mercat laboral, contemplant les aliances amb empreses locals per a promoure la contractació de membres de la comunitat. En cas de necessitat per part de les persones afectades, es demana que es posi a disposició de l’autogestió comunitària un espai on poder emmagatzemar la ferralla i altres eines i instruments de treball.

    Sensibilització i lluita contra la discriminació: campanyes educatives i promoció polítiques que vagin orientades a l’erradicació de l’antigitanisme i de tota expressió de racisme al barri. Capacitació sobre drets laborals i d’habitatge i foment d’un diàleg intercomunitari que garanteixi la participació de col·lectius especialment vulnerabilitzats en espais on ara no tenen un accés fàcil, com per exemple, les persones pertanyents al poble gitano.

    Proposta completa en PDF

    Proposta_per_a_millorar_les_condicions_de_vida_de_la_comunitat_gitanaBaixa
  • Sobre l’intent d’inspecció sorpresa d’avui

    Sobre l’intent d’inspecció sorpresa d’avui


    Aquest matí a Vallcarca ens hem trobat amb un intent d’inspecció sorpresa de part dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament i Guàrdia Urbana: pretenien entrar als 3 locals que van ser assenyalats pel PSC per a ser desnonats pròximament. Des del veïnat organitzat hem donat resposta: creiem que la unilateralitat i l’absència de diàleg no són la via per a afrontar els problemes que afecten el barri.

    Volem remarcar que, des de les famílies que habiten aquests locals i des de L’AV Som Barri i el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, NO ens oposem que hi hagi inspeccions destinades a garantir la seva seguretat. Nosaltres mateixes fa anys que ens encarreguem de millorar l’habitabilitat d’aquests espais que, si bé oficialment són titllats “d’infrahabitatge” per les autoritats municipals, són, ara per ara, l’única alternativa a dormir al carrer que tenen les nostres veïnes. A més, donades les intencions expressades pel Districte, sospitem que l’objectiu d’aquestes inspeccions és tenir un pretext tècnic per a poder executar desnonaments administratius i no pas per ajudar a aquestes famílies.

    Una vegada més instem l’Ajuntament al diàleg obert i honest, al treball conjunt i a la recerca d’alternatives dignes al greu problema de l’accés a l’habitatge que patim a Vallcarca i a tota la ciutat.

    Associació Veïnal Som Barri, Vallcarca, 14/2/2024.

  • A Vallcarca no sobren veïnes

    Fotografia per Manu Mitru


    El passat 17 de gener l’Associació Veïnal Som Barri es va reunir amb representants del Districte de Gràcia. Havien passat, exactament, 7 mesos des que Collboni assumia el mandat. Som Barri feia 6 mesos que demanava una trobada. Són diversos els assumptes que volíem parlar amb l’Ajuntament, però hi ha un que traspassa qualsevol línia vermella d’un govern suposadament progressista: l’expulsió del veïnat més vulnerable del barri.

    El Consistori va rebutjar diverses vegades reunir-se amb nosaltres, però sí que va enviar a la Guàrdia Urbana, sense cap avís ni mediació prèvia, per a intentar bloquejar amb pilones els habitatges d’aquest veïnat que volen expulsar. Vam respondre protestant amb un tall de carrer, ens vam reunir amb el Síndic de Greuges de Barcelona i vam exercir pressió explicant la situació als mitjans de comunicació. També vam assistir massivament al Consell de Barri per a fer sentir la nostra veu i demanar solucions dialogades i consensuades sobre els problemes que tenim al nostre barri. Finalment, l’Ajuntament va accedir a una reunió sense la Regidora Laia Bonet, que va delegar la seva representació en un polític del PSC i en el Gerent del Districte de Gràcia.

    A la reunió l’Ajuntament va confirmar el futur desnonament d’unes 22 famílies de les seves llars. Pretenen deixar gairebé 70 persones al carrer: infants, adults i gent gran de la comunitat gitana que fa anys que ha construït la seva vida al barri, comptant amb un teixit social fort. Davant l’interrogant sobre el seu destí després de ser expulsats, des de Districte es va manifestar que aquest és “un problema que està en mans de Serveis Socials, que ja hi està treballant” i que no volien cap ingerència veïnal en la seva feina —sabem que això no és cert i que les solucions que poden donar uns recursos municipals d’emergència completament desbordats són pràcticament inexistents. A més, sembla que l’Ajuntament tampoc veu necessari ni reunir-se amb els veïns i veïnes afectades: van arribar a afirmar que expulsar-los de les seves barraques i locals era un “acte humanitari” (per les suposades condicions en les quals viuen) i que, fins i tot, era “més segur dormir al carrer que en espais no condicionats (sic)”.

    Des de l’AV Som Barri i el veïnat organitzat de Vallcarca exigim que Laia Bonet assumeixi responsabilitats. La seva tasca és aportar solucions als problemes dels ciutadans: ha de trobar-se amb els veïns i veïnes amenaçats d’expulsió i impulsar un pla de suport que millori les seves condicions de vida, no pot rebutjar-los com a interlocuturs. Veiem cert biaix racista quan constatem que amb els únics veïns que el Districte no vulgui parlar siguin, casualment, gitanos romanesos. És que hi ha veïns que sobren? Quines són les obligacions dels governants municipals amb la ciutadania més vulnerable? Expulsar-los del barri, a qui beneficia? Què han de fer aquells que, sistemàticament, són exclosos del mercat laboral i no poden ni somiar a accedir a un habitatge digne d’un mercat immobiliari fonamentat en l’especulació?

  • Comunicat urgent sobre el desallotjament d’un solar aquest matí


    Aquest matí Vallcarca s’ha aixecat amb un fort dispositiu policial que ha fet fora a una família d’un solar on volien establir-se per viure i desenvolupar la seva activitat laboral. Des de l’associació de veïnes Som barri i el Sindicat d’habitatge de Vallcarca estàvem en comunicació amb aquesta família per tal d’intentar trobar una solució a la seva problemàtica que no passes per la creació d’un nou assentament. Som conscients de la incomoditat que genera a una part del veÏnat del barri veure tant de prop la pobresa, però creiem que la solució no és pas mirar cap a una altra banda

    L’augment de la pobresa, però, és una realitat alarmant que afecta milers de persones. La dificultat d’ingressar al món laboral i l’escalada dels preus de l’habitatge són factors determinants. Les oportunitats de feina són cada cop més inaccessibles per a moltes persones, implicant una creixent exclusió social. La crisi habitacional també contribueix a aquesta situació, amb un mercat immobiliari que resulta inabastable per a moltes famílies. El dret a un habitatge digne no s’està garantint i la impossibilitat d’assumir els costos d’habitatge s’agreuja amb cada dia que passa.

    Si no volem veure pobresa, lluitem contra les causes que la provoquen —no contra les persones que la pateixen.

    Respecte a la resposta policial per part del Districte i de l’Ajuntament, volem deixar clar que no la tornarem a tolerar. No són les institucions qui se’n farà càrrec de la situació d’aquesta família i, així i tot, envien antidisturbis per a “solucionar” el problema. Quants conflictes han de passar a Vallcarca perquè el PSC entengui que no volem solucions de la mà de la Guàrdia Urbana? Diu molt del perfil d’aquests polítics que no s’atreveixen a trepitjar el carrer i que sempre prefereixen enviar a la policia. Us estem esperant des de fa 5 mesos que vingueu a Vallcarca a explicar com penseu solucionar les problemàtiques del dia a dia. Mentre no rebem resposta, us ho repetim: les solucions han de ser polítiques i no policials. Si no ens entenem en això tan bàsic, us recordem que una legislatura sencera amb un conflicte obert i permanent amb les veïnes es pot arribar a fer molt llarga. Estem dempeus i ens trobareu de cara.

  • El Fum Ens Mata

    El Fum Ens Mata

    Bon dia gent de Vallcarca,

    Quan diem que aquí al barri “el fum ens mata” no estem fent cap mena de sensacionalisme ni utilitzant una metàfora. No és un joc de paraules. Estem literalment posant sobre la taula un crit d’alarma. Un crit recolzat per estudis recents sobre la contaminació que ens situa com un dels barris més contaminats de Barcelona. Una ciutat on cada any prop d’un miler de persones moren a causa de malalties associades a aquesta contaminació, de la qual els cotxes són una de les causes principals.

    El fum ens mata aquí i ara, i el fum de la contaminació a les grans ciutats del món s’ha revelat com a un dels grans problemes que, continent a continent, posa en perill avui la nostra salut. La contaminació urbana és un dels molts senyals que el planeta ja no dóna més de si. Un dels molts indicadors que ens avisen, rotundament, que si no fem un canvi dràstic, caminem, com si fóssim ovelletes estúpides cap a la nostra pròpia extinció. El fum ens mata, fruit de la cobdícia, les ànsies d’acumulació de riquesa, la hipocresia d’un sistema malalt, que només pot oferir malaltia, en un cercle viciós desbocat amb rumb cap al no-res.

    La lluita contra aquest assassinat del planeta a càmera lenta, s’ha de lliurar a escala planetària sí, però sobretot barri a barri, carrer a carrer, cantonada a cantonada. I per això estem aquí. Per dir prou. Que això ja no ho podem aguantar més. Reivindiquem accions concretes que contribueixin a pal·liar l’atemptat quotidià perpetrat contra les nostres vides. Les vides de la canalla als centres escolars, les vides dels residents als seus domicilis, les vides de la gent gran quan passeja. Aquesta avinguda, una autèntica autopista urbana, sotmet el veïnat del barri a una tortura permanent que exemplifica la insostenibilitat d’un model que s’ha d’impugnar radicalment: el capitalisme.

    Volem:

    1. Reducció del trànsit motoritzat a Av. Vallcarca. De 4 a 2 carrils

    2. Carril bici a tota l’Av. Vallcarca

    3. Ampliació de voreres

    4. Vegetació i bancs a les zones guanyades

    5. Augment de passos de vianants

    6. Reducció del trànsit motoritzat al c/ Bolívar. De 2 a 1 carril

    7. Pla urgent de protecció ambiental dels entorns dels centres escolars del barri

  • EL CAS FRANCISCO: UN SÍMPTOMA DELS NOSTRES DIES

    Des de l’Assemblea de Vallcarca ens fem ressò de la situació de mòbing que està patint en Francisco López, un veí desnonat que vivia al carrer Maignon, 6.

    Som un grup de persones que vivim al barri de La Salut a la banda de Maignon / Mare de Déu del Coll/Repartidor i carrers adjacents. Des d’abans de l’estiu ens hem organitzat davant la brusca irrupció al barri de promocions immobiliàries que canviaran el nostre perfil urbanístic, el perfil humà i l’econòmic.

    El primer pas ha estat el desnonament -ara declarat nul per un jutjat- d’en Francisco López, un veí amb contracte indefinit que és al carrer sense indemnització ni reubicació a cap altre habitatge. El Districte s’ha posat d’esquena davant els fets i ha manifestant que la llei és la llei, però a l’hora de donar el permís d’enderroc no van recordar que la llei té el seu ritme i ara, quan en Francisco ja és al carrer, s’ha determinat la nul·litat del procés. En Francisco pot rebre les claus del seu pis, el qual ja és inhabitable perquè la propietat l’ha desfet per dins. L’actual propietat és un fons d’inversió dels que compren barat, venen car i deixen el barri ple de problemes. A més, els seus mètodes són impresentables: coaccions, mentides, manca d’humanitat, etc.

    Considerem que la gestió tècnica i política del cas ha estat nefasta, que el Districte no ha fet res per trobar una solució i que el senyor Farriol, Conseller de Districte,  o és incapaç, o ignora el significat de la paraula “social”, o s’ha equivocat de partit polític o bé ha après a mimetitzar-se amb la paret del seu despatx de manera que ha aconseguit ser invisible. Una acció política semblant a l’aigua: inodora, incolora i insípida.

    Davant d’aquests fets, des de l’Assemblea del Veïnat Amoïnat exigim:

    – Reallotjament immediat del Francisco.
    – Disculpa pública del regidor del Districte.
    – Compensació per danys morals al Francisco.
    – Dimissió dels responsables públics de l’encobriment d’aquest desnonament il·legal
    – Investigació de l’empresa promotora del desnonament.

  • Comunicat després de la darrera visita al barri de treballadors de Núñez y Navarro

    Una vegada més han hagut de ser els veïns i veïnes organitzades de Vallcarca, qui li hagin tornat a dir “No!” al grup immobiliari Núñez y Navarro. Ahir, dilluns 6 de juliol a les 8h del matí, uns operaris de l’Ajuntament i uns treballadors de N&N es van presentar al C/ Farigola per iniciar obres prospectives (sense previ avís) a un solar del mateix carrer.

    Fa mesos que se’ns demanaven gestos, actes de fe i bona voluntat amb N&N. No només són les formes, si no també és el fons. Recordem, Núñez y Navarro, juntament amb els diferents equips de govern de l’ajuntament (de tot signe i tot color), han estat agents actius en la destrucció del barri de Vallcarca, per això ens preocupa molt com es desenvoluparà la fase de construcció per part dels privats a l’àmbit de l’Eix Farigola.

    Ens amoïna que els privats continuïn apostant per un model de construcció insostenible, que maximitza el benefici, que el·lititza el barri i que expulsa a les veïnes més precàries, que no té en compte el comerç de proximitat, que menysprea les zones verdes.

    Tot això ens ha mogut, des de fa temps, a fer propostes per trobar encaix als interessos privats. Hem treballat sobre propostes d’un barri popular, que garanteix l’accés a l’habitatge, que no substitueix el veïnat en funció de la seva renda i que és respectuós amb la fesomia del barri-poble.

    Segons l’actual regidor d’emergència climàtica de l’Ajuntament de Barcelona i regidor del districte de Gràcia, Eloi Badia, les nostres propostes per prioritzar una arquitectura respectuosa amb el medi ambient i socialment sostenible són inassumibles pels privats, però la qüestió és que en l’actual context de crisi post-pandèmica les nostres propostes són inel·ludibles.

    Per tot això tornem a emplaçar-nos a una taula de negociació, no cal que parlem de totes les propostes que es van fer públiques al gener de 2019. Podem començar pels punts següents:

    • Com establim què és exactament el lloguer regulat?

    • Quin és el preu del m² de referència per al lloguer regulat?

    • Quines promocions de la iniciativa privada es destinen al lloguer/venda regulat/da? 

     

    Assemblea de Vallcarca

    7 de juliol de 2020

    Vallcarca-per-a-la-gent

  • Oblidades, un cop més

    Sembla ser que el més dur del sisme de la COVID-19, des d’una perspectiva sanitària, comença a quedar enrera i es mantenen ben vives un munt d’incerteses sobre com afectarà aquesta crisi a les nostres vides. Hi ha també algunes coses que, paradoxalment, han quedat ben clares. Hem vist, rere la mascareta, com queia la màscara de la ciutat. Sobre les successives fases de desconfinament a Barcelona, planeja un sentiment generalitzat entre la població que hem anat a millor,  relacionat amb dues questions que, com el virus, afecten severament la nostra salut. Primera: durant aquestes darreres setmanes hem pogut respirar per fi un aire no enverinat. Segona: a mesura que hem pogut anar sortint de casa, hem assolit, tot xino-xano, un ús social més digne dels carrers dels nostres barris.

    En aquest sentit, són moltes les veus que reclamen aprofitar la ocasió per no tornar mai més a l’asfixiant estadi anterior i encarar, d’una vegada per totes, els greus problemes que generen a bona part de la ciutat la contaminació atmosfèrica i la turistització. L’Ajuntament, sense anar més lluny, ha reaccionat amb un pla aparentment ambiciós que redueix el trànsit rodat i allibera espais per a vianants, ciclistes i transports públics, sigui de manera permanent o bé en dies concrets. S’ha intervingut a avingudes del tot estratègiques, com la Diagonal, la Gran Via o la Via Leiatana i també a d’altres vies importants com Gran de Gràcia, Consell de Cent, Girona, Rocafort, Balmes, Roger de Llúria, Avinguda de Sarrià, la via Favència o el carrer Indústria. En total, diuen els anuncis municipals, es guanyaran 154.000 metres quadrats per a vianants i 21 quilòmetres de carril bici.

    A Vallcarca, però, segons els flamants plans del Consistori, seguirem com sempre. Arraconats. Amb una autopista urbana -l’Avinguda Vallcarca- que destrossa els pulmons i els timpans dels que hi vivim i posa en perill, seriosament, el futur de la salut de grans i petits. Ja fa mesos que veïns i veïnes ens estem organitzant per dir que #ElFumEnsMata i que ja n’hi ha prou. D’oblits, aquí en patim des de fa dècades. Les vallcarquines estem tristament acostumades. En aquesta ocasió no ho permetrem. Divendres 29 de maig ens tornarem a trobar als carrers, per teixir entre totes una solució, com fem sempre. Ens hi va la vida.