Per clausurar les Festes Majors projectarem la nova versió d’aquest documental
Al c. Argentera o a la Plaça de la Farigola (según guste) a partir de les 20.30
Per clausurar les Festes Majors projectarem la nova versió d’aquest documental
Al c. Argentera o a la Plaça de la Farigola (según guste) a partir de les 20.30
Aqui teniu la programació completa de les festes a dia d’avui, a l’espera que si sumin més activitats:
http://apvallcarca.wordpress.com/2013/08/12/la-festa-major-alternativa-2013-de-vallcarca-ja-es-aqui/
Uri Sick, Uri Prozac, Uri Surfin, Uri Mavp, Muletitas, Bomba Lapa, Don Tormentor, etc. Moltes eren les cares i molts els “motes” d’Oriol Caballero, moltes també les formes de recordar-lo que s’han estat realitzant els darrers dies en el què han estat unes llargues Urimpiades i més que es faran quan el temps vagi recolocant una mica les nostres entranyes al seu lloc. Els seus noms ens poden donar una idea de la quantitat de llocs, col·lectius, bandes i programes per on va passar i on sempre va ser estimat deixant la seva empremta amb el seu somriure, la seva tranquil·litat i uns coneixements que eren tan diversos, com els alias que hem dit i que mai va mostrar amb pedanteria o supèrbia com molts altres farien.
L’Uri va ser partícip actiu dels mitjans lliures. A part d’aparicions recents i concerts solidaris amb diferents mitjans, l’Uri va ser durant molts anys membre de Contrabanda FM. Prozac con leche, el programa on va començar a fer ràdio, va néixer l’any 1995 i l’Uri va començar a col·laborar al poc temps, aportant la seva particular visió del mon. Érem uns nens comentant l’actualitat i dient més bejenades de les que es poden imaginar els diumenges per la tarda, i que pujàvem les escales de la radio sempre tard i il·lusionats, carregats de cintes gravades i CDs prestats de tots els amics, coses dels 90. Posteriorment membres d’aquest programa fitxarien algun col·laborador del seu programa veí, l’Assemblea de Majaras, per engendrar un dels programes més gamberros que mai ha donat la radiodifusió lliure d’aquestes terres: El Vespino Sideral, una de les coses més encantadores que té Contrabanda, una dolça i amigable endogàmia que ens va permetre forjar una amistat que ha arribat fins a la fi de la vida del nostre estimat company. A El Vespino Sideral (que es va emetre els dijous en punt indeterminat a partir de les 22:30 entre l’any 2000 y el 2007, tot i que ell va deixar-ho un temps abans), l’Uri era el Señor Bombalapa, i no només aportava el contrapunt revolucionari a la pressumptament frívola línia del programa, sino que ens va regalar el seu enciclopèdic coneixement musical, els acudits més encantadorament de mal gust que us podeu imaginar, lectures estranyes com aquella on de forma, absolutament raonada es justificava que la fi del món arribarà quan s’acabi de construir la Sagrada Família. Cada programa l’acabava l’Uri amb un desig per l’audiència, inspirat en l’Aramís Fuster, dient “Hazme un favor. Sed Felices”, mentre de fons sonava “Gracias por venir” de Lina Morgan.
Però no només va participar als programes, la part més important i divertida d’una ràdio lliure: paral·lelament seria membre actiu del col·lectiu formant part de vàries comissions de treball de Contrabanda, la part més poc agraïda i feixuga a una associació, ja ho sabeu: reunions, comissions, calés que no arriben, encartellades que mai s’acaben. Per tot això, a Contrabanda FM en breu es farà un monogràfic especial recuperant antics programes i grups en els que va participar.
També molts podrien parlar del seu pas per l’Assamblea d’Okupes de Barna, o els diferents centres socials de Gràcia com El Monstru, La Fera o el Maig del 37. Molts encara el recordem sempre portant InfoUsurpas per penjar a algun squatt, CSO o a la casa okupada on estigués vivint en aquell moment, doncs com a persona coherent amb la seva ideologia sempre va viure segons les seves creences.
A principis d’aquest mileni també va embarcar-se en un projecte d’allò més eixelebrat i desenfrenat Operación Disturbio. Els carrers, bars i places de Gràcia eren el despatx des d’on escrivien diàlegs delirants, àcids, cínics, carregats de mala llet i bon humor, rient-se de tot i de tots: dels indepes, dels de Verdad, de la presó del poble de la UCE, de la revolució cultural maoista, dels reforms, dels insus… i dels de Sants. Aquest va ser el punt de partida de les nombroses presentacions i txous dels que va participar en tot tipus de festes alternatives o concerts on poguera posar-se un passamuntanyes o una perruca blava i deixar-se anar en una esbojarrada elucubració on tots rebien el carinyo de les seves paraules.
Aquests dies se l’ha recordat com a patriota vallcarquí i és que tot i no créixer estrictament al barri més esperpèntic del Districte de Gràcia ben aviat s’hi va sentir veí, com demostren diferents vídeos que han tornat a circular per la xarxa o la seva activitat dins de la Plataforma Veïnal i d’Okupes de Vallcarca, durant l’explosió squatter d’aquest barri. Els darrers dies han circulat diferents definicions del MAVP com a Moviment d’Alliberament de la Vallcarca Proletària o com a Moviment d’Alliberament de Vallcarca i Penitents però en realitat el seu nom seminal va ser el de Moviment d’Alliberament de Vallcarca i Putxet, doncs el tranquil turó es veia des de l’habitació que va compartir durant la seva infantesa amb en Guille, el seu germà que ha patit la seva pèrdua com ningú i que ha compartit un munt d’històries i projectes aquests últims anys.
El MAVP va omplir amb la seva mala baba i rotuladors de papereria les parets d’una Vil·la de Gràcia que s’anava aburgesant poc a poc, denunciant-ho, provocant somriures de molts, traient-li la careta a d’altres i creant alguns imitadors. Durant un parell d’anys vam estar en boca de tots. El següent cop a l’elitització de la Vila el donarem amb la campanya: Gràcia Està Fatal, per si no ho sabies; era cap al 2006 amb aquells cartells i enganxines taronges on s’arengava a les masses a deixar de pagar lloguer i no comprar a les botigues “pijas” del carrer Verdi, i cremar esglésies tot perquè “els nostres avis ho haguessin fet”. El 2009 va parir amb d’altres companyes el Terra Cremada, publicació contra la derrota. Tot i les seves anades i vingudes les seves reflexions, la seva serenitat, la seva intel·ligència va brillar en tots els textos dels que va participar i ens va ensenyar a trobar el punt mig en gairebé totes les nostres aferrissades discussions. Tot i viure un període d’exili forçat als extrarradis de Vallcarca (Sants), seguí militant per l’emancipació d’aquest petit barri de sota el pont, primer en la clandestina però que mes tard pública: Heura Negra Assemblea Llibertaria de Vallcarca, on ens delectà amb els seus lúcids anàlisis d’una cultura i sentit comú sublim, gaudint dels seus textos sempre tan àcids, i carregats de crítica cap al cinisme democràtic. La seva mofa situacionista envers aquesta societat mostraven el seu cantó més punk a la vegada tant intel·ligent.
Però ell, sempre amb aquella humilitat que el caracteritzava, no era persona que volgués notorietat ni copets a l’esquena; ho feia perquè li sortia de dintre i ho creia necessari.
Si la desaparició de l’Uri ha tingut repercussió els darrers dies en la premsa (i ràdio) burgesa ha estat segurament per ser membre dels reconeguts Surfing Sirles però avui toca recordar també la resta de la seva trajectòria musical. Anteriorment havia estat membre dels Sick of Banality (d’on va sortir el seu sobrenom al mon del hardcore), Amunike Lehendakari o Transición, amb dos gires europees i 5 discos de psicodèlia rockera d’allò més delirant.
Actualment, a part d’amb els Surfin, toca amb Montserrrat, a punt de treure el 1er disc d’electro pop insurrecionalista; i com no, amb el Niño del Parche, Muletitas y su Obra Social, per la qual al llarg de 12 anys va passar molta gent atreta pel seu magnetisme de qui ho diu tot sense parlar, només amb un gest, amb el seu riure contagiós o amb un acord més o menys desafinat. Aquests grups avui no emmudiran però segurament ens estranyaran una mica el cor quan els sentim.
Fruït d’aquesta intensa activitat i llegat musical, ha sorgit la iniciativa d’anomenar Plaça Uri Sick al solar que albergava el primer Ateneu Popular de Vallcarca, on ell va tocar amb diferents grups. En pocs dies s’ha aconseguit recaptar més diners del necessari per poder tenir la placa commemorativa pel mencionat espai.
Siguis on siguis, et recordarem sempre i continuarem lluitant per enderrocar aquesta Barcelona pija i postmoderna que tant odiaves, amb humor i molta ironia com tu tant bé sabies fer. Guanyarem Uri, i amb molt de rock&roll.
Els Teus Col·legues i el teu barri.
Avui dissabte 13 a partir de les 19h a la Plaça de la Farigola Homenatge al Uri, vallcarquí il·lustre.
Que la terra ens sigui lleu
Ja podeu escoltar el que les companyes de Contrabanda FM i Ràdio Bronka van enregistrar el passat 23 de juny
11h Esmorçar amb sorpresa
14.30 Dinar de traje
15.30 Taller d’autoconstrucció
16.30 Tarda d’actuacions amb El Niño del Parche & Muletitas, Aitor i Marc Espectre.
18.30 Xerrades sobre actualitat i col·lectius del barri i altres lluites veïnals, retransmesa en viu per Radio Bronka (104.5)i Contrabanda FM (91.4)
21 – 23h Actuacions nocturnes amb Bittah, Vicky i Los Charnis
A la Plaça de la Farigola
RESPOSTA DELS VEÏNS I DE LES VEÏNES DE VALLCARCA AL CONCURS DEL PLA BUITS
Amb motiu del concurs de “Pla BUITS” que han convocat al barri de Vallcarca, ens posem en contacte amb vostès, per tal d’informar-los del projecte veïnal que des de fa ja temps estem duent a terme a l’espai que hi ha entre el carrer Farigola i el carrer Cambrils cantonada amb el carrer Calendau (carrer Farigola, 19).
Abans de presentar-nos, volem aclarir que el CIF presentat amb aquesta instancia, és tan sols, una mera formalitat administrativa.
Qui som ?
Som veïns/es de Vallcarca, associacions, entitats, plataformes i col·lectius del barri, que fem ús i portem gestionant aquest espai entre nosaltres, enfront les runes entre les que ens trobem, ofegats per l’especulació i la destrucció del barri. I estem recolzats per d’altres associacions, col·lectius i persones, als/les que farem referencia a l’ANNEX-1 adjunt.
Què denunciem ?
Denunciem la falta d’informació de l’ Ajuntament, al incloure aquest solar al pla, catalogant-lo de “buit”, quan és un dels espais públics d’identitat de Vallcarca, on s’han desenvolupat tradicionalment diferents activitats pel barri generant convivència.
Denunciem que el període d’al·legacions públiques per a reclamar que aquest espai s’exclogues del pla Buits, va realitzar-se en un curt període d’estiu, impossibilitant la participació veïnal. Essent aquest modus operandi, al que l’Ajuntament ens té acostumats, una contradicció en la seva pròpia proposta participativa.
Denunciem que el fet de convocar un concurs provoca competitivitat entre els
membres del teixit associatiu i veïnal, i implica que la o les entitats guanyadores s’apropiïn d’aquest espai, privatitzant-ne l’ús, amb l’aval de l’administració.
Considerem que aquest espai no és un solar qualsevol que es pot cedir a una entitat del barri ni de fora del barri. Actualment es tracta d’un espai obert a tothom, sense discriminació d’accés ni d’ús, un espai on es pot transitar de manera lliure, on s’ha desenvolupat la vida del barri, un espai de convivència ple d’història pels veïns/es. Hauria de ser considerat no tant com un tros de terra que es pot cedir a alguna entitat a través d’un conveni o una “llicencia d’ocupació temporal”, sinó com un dels principals espais públics del nostre barri, considerat i tractat amb generositat, pensat i construït per i pels veïns/es i volem que continuï essent així. Ja que portem molts anys vivint i treballant al barri, coneixem perfectament les problemàtiques que es donen, la majoria de les quals han estat provocades pel propi Ajuntament. Considerem doncs que som nosaltres els/les que millor podem entendre les carències i necessitats que afecten al barri, i per tan som els/les més capacitats/des per trobar solucions.
Resposta del veïns i de les veïnes de Vallcarca al concurs del Pla Buits
El projecte veïnal : antecedents i desenvolupament actual
Durant la última dècada i fins i tot una mica més, el barri ha patit nombrosos canvis
que han portat destrucció física i conseqüentment social.
La zona urbana de l’antic i petit nucli urbà del barri de Vallcarca es troba afectada des del 1976 pel PGM com Sector de Reforma Interior. A l’any 2002 va ser ratificada la aprovació definitiva de la MPGM d’Hospital Militar-Farigola, per a la creació d’un vial entre l’Avinguda Vallcarca i el viaducte, així com l’ampliació del vial de Farigola. Aquest marc legal i urbanístic ha provocat una degradació social, econòmica i mediambiental del barri exercida per un promotor immobiliari privat amb la complicitat dels diferents equips polítics municipals de les últimes legislatures, portant al barri cap a una situació comparable al “corredor de la mort” per a Vallcarca, executant tots el enderrocs
d’edificis d’habitatge, tots els petits negocis i el seu patrimoni cultural, i desarrelant als/les veïns/es de tot el seu entorn.
Al centre d’aquest pla urbanístic, al carrer farigola núm.19, es situa un edifici i entorn singular, antiga escola de barri durant l’època republicana i posteriorment habitada i abandonada a finals dels 90 degut a la seva adquisició per part d’una immobiliària.
A l’any 2004, un comerciant del barri, proposa la reutilització del jardí i entorn natural, per la seva adient ubicació al centre del barri, la seva orientació sud i la seva extraordinària identitat paisatgística, amb diversos arbres de gran desenvolupament com el majestuós til·ler, les dues frondoses figueres, el nesprer, els llorers i sobretot els tres pous d’aigua bàsics per a horts i jardins mediterranis.Com a veïns/es de Vallcarca vam observar les carències i les necessitats del barri, la destrucció i degradació a la que va ser sotmès, i les necessitats d’espais públics de relació, socialització i participació veïnal.
Per tal de recuperar les nostres relacions socials entre els/les veïns/es del barri, i de recuperar la vida d’aquests espais morts en els que ens varen envoltar, vàrem decidir crear aquest projecte veïnal, on potenciem les relacions socials, i promovem la cooperació i participació amb les diferents activitats que es realitzen.
A partir d’aquest moment, s’inicia una autogestió de l’espai mencionat com a hort comunitari i horts individuals amb tècniques ecològiques i permacultura.
Paral·lelament s’organitzen diferents activitats obertes a tot el barri com: assemblees, paelles, barbacoes i berenars populars amenitzades amb sessions de cinema a la fresca, on es passen pel·lícules representatives d’iniciatives col·lectives, recitals poètics com l’amenitzat pel poeta Ramon Serrano, concerts, iniciació de contactes (Plataforma Repensar Barcelona, Itziar Gonzalez arquitecta, que va participar al procés de participació ciutadana per a la Plaça Lesseps, entre d’altres) i debats sobre plans urbanístics amb característiques similars (com el PERI de la Barceloneta amb la presentació del llibre “El cielo está enladrillado, entre el Mobbing y la violencia inmobiliaria y urbanística”).
Al llarg d’aquests anys, l’afany de control i gestió d’aquest espai per part de
l’Ajuntament, sense tenir present la iniciativa dels/les veïns/es, ha perjudicat el projecte veïnal. Malgrat tot això els veïns/es vàrem continuar amb el nostre projecte, reflexat a l’ANNEX-2 adjunt.
Com treballem
• Gestionem aquest espai, d’una manera autogestionada i a través d’una assemblea horitzontal i oberta, que es realitza quan es necessari. Aquesta assemblea es convocada a través dels canals informatius del barri, i publicada als plafons informatius.
• Pel que fa als recursos tècnics utilitzats, donem preferència a l’ús de materials
reciclats i a la reutilització de materials, en el marc de dinàmiques de sostenibilitat.
• El nostre recurs més valuós son les persones que aporten els seus coneixements i capacitats per la realització d’aquest projecte, alhora que comparteixen i transmeten les seves habilitats a altres persones. Creant-se un escenari de reciprocitat que acaba enriquint-nos en tots els àmbits de la vida, tant personal com socialment, i per suposat al barri.
• Per tal d’assolir les necessitats del barri, vam projectar la divisió de l’espai en
diferents zones.
•Zona de projeccions, de reunió i d’art. Oferint un espai cultural i educatiu, que
afavoreix el desenvolupament integral del barri.
•Zona de berenador i d’arts escèniques. Oferint alternatives a l’ocupació del
temps lliure, fora de la línia estricta i consumista imperant.
•Zona infantil. Millorant la qualitat de vida infantil i afavorint la seva participació social, permetent la integració del sector infantil en el desenvolupament de la comunitat i del barri.
En tot aquest temps hem pogut constatar que els resultats han sigut molt positius i per tant continuarem amb aquest projecte recolzats per nombroses persones, col·lectius i associacions, les quals fem referencia a l’ANNEX-1 adjunt.
A Barcelona, gener del 2013
Ens hem trobat al parc de la Farigola Núm. 19. veins i veïnes del barri de Vallcarca per a parlar sobre el futur d’un espai que utilitzem cada dia.
Us animem a seguir aquest blog i el nostre compte a twitter (@AVallcarca). Próximament més informació!