Som Barri

Categoria: Comunicats

  • L’ASSOCIACIÓ QUE PROMOU LA COOPE D’HABITATGE ENS FA SABER QUE…

    Parlem en nom de l’Associació per a la promoció de l’habitatge cooperatiu de Vallcarca. Ens hem constituït amb l’objectiu de promoure la creació d’una xarxa de cooperatives d’habitatges en cessió d’ús al barri de Vallcarca que faciliti la rèplica d’aquest model i que sigui una alternativa real d’accés a l’habitatge com ja ho és en altres països i a la nostra ciutat amb el projecte ja incipient de la Borda, al barri de Sants, el del carrer Princesa i la promoció de set solars públics per a habitatge cooperatiu de l’Ajuntament.

    Apostem per les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús enfront de models tradicionals d’Habitatge de Protecció Oficial per a reclamar una gestió més coherent del sòl públic: en aquest model de propietat cooperativa a llarg termini cap persona esdevé propietària sinó usuària de l’habitatge, la gestió de la propietat es fa de manera col·lectiva i tenint en compte l’interès de tota la diversitat de persones que conformen la cooperativa.

    En relació amb els criteris del concurs, creiem que l’aposta pel model de cooperativa amb cessió d’ús reforça el model de barri que des de bona part del veïnat es reclama des de fa anys. És un model d’accés a l’habitatge no especulatiu, que en gestiona el preu segons la capacitat de les persones que l’habiten, no segons les lleis del mercat i que fa que la propietat cooperativa es revalori socialment, no econòmicament. A més a més, promou la implicació de les habitants en la reconstrucció del barri i les apodera per a proveir-se col·lectivament de les seves necessitats bàsiques (electricitat, aigua, telefonia i internet, etc.), assegurant així un accés a l’habitatge el màxim d’inclusiu possible. En aquesta línia, volem promoure una construcció que segueixi al màxim possible criteris de sostenibilitat ambiental i social, i que garanteixi l’eficiència de l’edifici en el consum de recursos. Aquest model inclou, també, la projecció d’espais d’ús comunitari per a tot el veïnat, garantint així la creació
    de vincles i compromís amb el barri.

    El tipus de gestió col·lectiva de l’habitatge que proposa la nostra associació permet el desenvolupament de mecanismes de suport mutu i sosteniment d’aquelles persones _ siguin o no sòcies de la cooperativa _ que es trobin en situacions de dificultats econòmiques i/o mancades de vincles efectius familiars i/o socials. La xarxa que genera aquest tipus de comunitat, més enllà de la pròpia de la cooperativa, pot donar resposta i suport a les necessitats que moltes persones del barri ens podem trobar al llarg de les nostres vides.

    L’establiment de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús garantiria l’estabilitat i arrelament d’una població al barri implicada en la seva vida comunitària, preocupada pel benestar de la resta del veïnat i activa socialment.

    És per tot això, que fem la demanda perquè en els solars on hi van destinats habitatges de protecció oficial, se cedeixi el sòl, la promoció i la gestió d’aquests habitatges a cooperatives amb l’accés en cessió d’ús.

  • Protegir l’eix Farigola-Argentera és una prioritat

    Després de la darrera taula de concertació referent a les negociacions que l’Ajuntament manté sobre les unitats d’actuació de propietat privada, des de l’Assemblea de Vallcarca manifestem el nostre desacord:

     

    La protecció de l’eix Farigola-Argentera és una prioritat. Així es va determinar a l’Assemblea extraordinària del dia 08/11/2016 amb participació de l’Assemblea de Vallcarca, Hort, Grup de Criança, grup promotor de la cooperativa d’habitatge, veïns/es individuals, i de la qual va emergir una proposta que compta amb el suport majoritari dels veïns directament afectats, tal i com es va transmetre mitjançant escrit amb entrada 01/12/2016.


    Perquè és una prioritat? Perquè reuneix unes condicions que fan d’aquest un espai singular:forma part dels pobres vestigis del nucli antic de Vallcarca. És cèntric. És acollidor. I és pla. Representa un dels pocs elements positius d’aquest barri maltractat: la vida de poble, la vida al carrer. És a on les persones d’aquest barri fem vida en comú. No al pseudo-parc amb pals grocs de l’Avinguda Vallcarca, ni als deserts espais verds de l’Avinguda Esteve Terrades que només fan goig a qui passa amb el cotxe. És un espai que ha concentrat de manera natural l’activitat i la vitalitat del barri. I és un espai que simbolitza la resistència del veïnat davant la proliferació de solars buits i abandonats.


    Constatem que per l’Ajuntament participació significa aconseguir un públic aquiescent, al que se li donen informacions contradictòries, a comptagotes, administrades segons conveniència. Considerem que s’han de fer millores a totes les unitats d’actuació, i que s’ha de protegir especialment el nucli antic amb una reducció d’alçades que mantingui la idiosincràsia vallcarquina. Però el que ara se’ns diu és que si Núñez no s’avé a negociar no hi ha res a fer i per tant cal sacrificar l’UA6 per aconseguir el seu favor i continuar amb el procés. Un missatge oposat al que es va transmetre a la taula tècnica on se’ns emplaçava a escollir a on centrar els esforços i els diners suposadament disponibles.


    Reivindiquem des del principi una visió de conjunt respectuosa i coherent que sistemàticament s’ignora. És antinatural i interessat separar unitats d’actuació, i en aquest cas concret, el que es faci amb aquesta parcel·la afectarà inevitablement el conjunt de tota l’UA6.


    No acceptem que l’Ajuntament es declari incapaç de defensar allò que diu protegir: el nucli antic de Vallcarca. Sacrificar per preservar és una tàctica intimidatòria i poc valenta que rebutgem. Totes les lluites són importants, ens oposem completament a la idea que per cuidar uns cal negligir uns altres, i per tant exigim que es facin els esforços necessaris per continuar negociant sobre l’UA6. Sou responsables de reparar, de la millor de les maneres, el problema que vosaltres mateixos heu creat, així com de defensar una visió de ciutat enfront d’interessos privats netament especulatius.
     
    Heu de ser conscients que si el grup NyN no està disposat a arribar a acords per no endarrerir les obres amb el replantejament del MPGM es trobarà sense dubte amb una oposició veïnal que pot acabar sortint ben cara…

                                                                         Assemblea de Vallcarca, 29 de desembre de 2016

  • COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA SOBRE CRITERIS URBANÍSTICS (MPGM)

    CRITERIS URBANÍSTICS DISPARS

    Des de l’Assemblea de Vallcarca volem deixar clares algunes qüestions en referència a les actuacions previstes a les diferents Unitats d’Actuació de propietat privada del pla urbanístic que afecta el nostre barri.
    Ens complau la disposició de l’administració a l’hora de proposar millores a les Unitats d’Actuació privades i d’haver incorporat propostes veïnals en la UA2 “Cantera” i UA5 (Farigola-Medes). I treballarem conjuntament aportant idees per tal de construir el barri que volem.

    Després de diverses reunions el curs passat demanant que es modifiqués el pla també a les parcel·les privades, no només en l’àmbit del concurs, es van entregar les esmenes i propostes de millora de totes les parcel·les (UA’s) privades. Resulta que enguany, en una nova taula de concertació, el dia 10 d’octubre, de les 4 unitats d’actuació privades l’ajuntament va portar dues modificades, i ens va transmetre que tot no es podria modificar i ens va emplaçar a escollir el lloc on calia centrar els esforços.

    Ara, a la taula de concertació posterior, el dia 20 d’octubre, ens van explicar que estaven disposats a modificar les unitats d’actuació de propietat privada, però que tenien una quantitat limitada de diners. Se’ns va emplaçar a escollir on gastar-los.

    Ens vam endur l’encàrrec i vam fer una assemblea extraordinària molt concorreguda, on van assistir diferents entitats del barri (membres de l’hort, grup de criança, assemblea, veïnes individuals, grup promotor de la cooperativa d’habitatge), a causa de la transcendència de les decisions. La nostra aposta és mantenir els espais que tenen vida i generen vida i debatre obertament els criteris que han de definir el futur urbanístic del barri.

    La cantonada Argentera-Farigola és el centre actual del barri, ja que és on s’uneix el principal eix vertebrador, el carrer Farigola, amb la connexió envers el metro i el carrer Mare de Déu del coll, l’altre eix viari important. Apostem per potenciar aquesta trobada de fluxos donant espai públic, plaça, que ho permeti i ho afavoreixi. És per aquest caràcter de centralitat que l’hort veïnal es va emplaçar en aquest solar, i no en qualsevol altre. Aquest hort creat per les veïnes després de tants anys de negligència administrativa, genera un espai de trobada veïnal i d’esbarjo tant pels adults com pels més petits. Aquest hort és el símbol de la resistència del veïnat davant de la proliferació de solars buits i abandonats. Quan Vallcarca torni a ser un barri ple de cases i nous veïns, no volem oblidar els que van ser tots aquests anys de lluita. Per aquest motiu volem que l’hort es quedi on està i que l’espai d’ús públic s’ampliï a tota la cantonada. Aquí és on pensem que cal gastar els diners, perquè és on més beneficiarà els veïns i les veïnes de tot el barri.
    A més a més, reivindiquem la necessitat de concentrar l’espai públic en forma de plaça i no de carrer ample. I reivindiquem la reducció d’alçades per tal de mantenir la idiosincràsia vallcarquina. A les diferents taules de concertació es va fer especial incís en mantenir la identitat de barri-poble. Qüestió que ara ens neguen i que considerem de vital importància.

    Contràriament al missatge que inicialment se’ns va transmetre, ens trobem amb què les prioritats ja han estat escollides per l’ajuntament, tot rebutjant la possibilitat de negociar sobre d’altres unitats. Al·leguen que nosaltres apostàvem per la UA2 i que “no es pot tocar tot”. La “cantera” (UA2) ens sembla un espai interessant, però havent de prioritzar uns espais davant d’altres creiem que la “cantera” no és un punt de trobada pel veïnat i alhora no té tampoc un valor simbòlic de pes que ens faci canviar l’opinió. Igualment, cal tenir en compte que construir a la “cantera” no perjudiqui els veïns i les veïnes que viuen al seu entorn, i que per tant la reurbanització d’aquest espai s’ha de fer amb el consens del veïnat, sobretot dels que es veuen afectats per les noves construccions.

    Per acabar, considerem que el model urbanístic de Vallcarca no pot recaure en decisions que prenguin mans privades, en què el benefici econòmic és l’interès principal. Doncs a la vista està, que les ciutats són cada dia menys habitables i menys confortables per a la vida dels qui residim i treballem en elles. És per això que seguim apostant per a l’elaboració d’un Pla Popular ampli i participatiu, que representi els interessos del veïnat i de les classes populars.

    Assemblea de Vallcarca
    23 de novembre de 2016

     

  • EL CONSOLAT ÉS DEL BARRI!

    Escrit de suport al: GRUP D’ESTUDIS DEL COLL – VALLCARCA.

    Des de fa quasi tres anys el Grup d’Estudis del Coll – Vallcarca, amb el suport de més de trenta entitats i col·lectius d’arreu del districte, va encetar una campanya per la recuperació de la finca del “Consolat” (antic consolat de Dinamarca). La cessió d’aquesta propietat a la Diputació de Barcelona es va fer amb la condició i l’objectiu de que fos destinada, tant a un espai per a la investigació educativa com per a un espai polivalent per a qualsevol activitat cultural del barri.

    La demanda del Grup d’Estudis és clara i rotunda, que la Diputació cedeixi el “Consolat” a l’Ajuntament perquè, a través del Districte, es pugui utilitzar com espai cultural on poder instal·lar el Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona. Així mateix es podria utilitzar aquest espai, ara mateix abandonat, per diferents activitats que poguessin gestionar algunes associacions i col·lectius del barri (espais cooperatius, espai jove, concerts, etc.)

    En tot aquest temps s’ha fet difusió a diversos mitjans de comunicació d’aquesta situació, de fet es va aconseguir que alguns partits polítics, prenguessin com a seva aquesta reivindicació. Però a hores d’ara cap membre d’aquests partits s’ha tornat a posar en contacte amb el grup d’estudis del Coll. S’han fet reunions amb el conseller de cultura del districte, senyor Eugeni Rodoreda, també en els plenaris i els consells de districte s’ha demanat informació de com estava la cessió del Consolat, però sempre es diu el mateix: s’està negociant amb la Diputació.

    Des del Grup d’Estudis del Coll – Vallcarca i la assemblea de Vallcarca, tenim assumit, que als polítics del districte els hi costa pujar més amunt de la línea de la plaça de Lesseps – Travessera de Dalt, però exigim:

    1º) Poder obrir el consolat per veure l’estat de l’immoble.

    2º) Resolució d’una vegada per totes de la cessió del Consolat.

    3º) Permís al grup d’estudis del Col l- Vallcarca per instal·lar el Museu del Còmic i la Il·lustració al Consolat, així com la participació en el mateix espai d’altres associacions i col·lectius del barri.

    4º) Respecte i protecció per altres espais que són patrimoni del barri de Vallcarca com Can Carol.

     

  • Solidaritat amb Can Vies

    Avui a les 19:30 s’ha quedat a la sortida de Metro VALLCARCA en contra del desallotjament de Can Vies i en suport a la cultura popular de Sants. Es baixarà en columna cap a la vila de Gràcia.

  • Donem suport a l’hort comunitari, un dels espais més vius del barri!

    POU

  • Vallcarca despedeix l’Uri

    971517_598922633481610_1838426383_nUri Sick, Uri Prozac, Uri Surfin, Uri Mavp, Muletitas, Bomba Lapa, Don Tormentor, etc. Moltes eren les cares i molts els “motes” d’Oriol Caballero, moltes també les formes de recordar-lo que s’han estat realitzant els darrers dies en el què han estat unes llargues Urimpiades i més que es faran quan el temps vagi recolocant una mica les nostres entranyes al seu lloc. Els seus noms ens poden donar una idea de la quantitat de llocs, col·lectius, bandes i programes per on va passar i on sempre va ser estimat deixant la seva empremta  amb el seu somriure, la seva tranquil·litat i uns coneixements que eren tan diversos, com els alias que hem dit i que mai va mostrar amb pedanteria o supèrbia com molts altres farien.

    L’Uri va ser partícip actiu dels mitjans lliures. A part d’aparicions recents i concerts solidaris amb diferents mitjans, l’Uri va ser durant molts anys membre de Contrabanda FM. Prozac con leche, el programa on va començar a fer ràdio, va néixer l’any 1995 i l’Uri va començar a col·laborar al poc temps, aportant la seva particular visió del mon. Érem uns nens comentant l’actualitat i dient més bejenades de les que es poden imaginar els diumenges per la tarda, i que pujàvem les escales de la radio sempre tard i il·lusionats, carregats de cintes gravades i CDs prestats de tots els amics, coses dels 90. Posteriorment membres d’aquest programa fitxarien algun col·laborador del seu programa veí, l’Assemblea de Majaras, per engendrar un dels programes més gamberros que mai ha donat la radiodifusió lliure d’aquestes terres: El Vespino Sideral, una de les coses més encantadores que té Contrabanda, una dolça i amigable endogàmia que ens va permetre forjar una amistat que ha arribat fins a la fi de la vida del nostre estimat company.  A El Vespino Sideral (que es va emetre els dijous en punt indeterminat a partir de les 22:30 entre l’any 2000 y el 2007, tot i que ell va deixar-ho un temps abans), l’Uri era el Señor Bombalapa, i no només aportava el contrapunt revolucionari a la pressumptament frívola línia del programa, sino que ens va regalar el seu enciclopèdic coneixement musical, els acudits més encantadorament de mal gust que us podeu imaginar, lectures estranyes com aquella on de forma, absolutament raonada es justificava que la fi del món arribarà quan s’acabi de construir la Sagrada Família. Cada programa l’acabava l’Uri amb un desig per l’audiència, inspirat en l’Aramís Fuster, dient “Hazme un favor. Sed Felices”, mentre de fons sonava “Gracias por venir” de Lina Morgan.

    Però no només va participar als programes, la part més important i divertida d’una ràdio lliure: paral·lelament seria membre actiu del col·lectiu formant part de vàries comissions de treball de Contrabanda, la part més poc agraïda i feixuga a una associació, ja ho sabeu: reunions, comissions, calés que no arriben, encartellades que mai s’acaben. Per tot això, a Contrabanda FM en breu es farà un monogràfic especial recuperant antics programes i grups en els que va participar.

    També molts podrien parlar del seu pas per l’Assamblea d’Okupes de Barna, o els diferents centres socials de Gràcia com El Monstru, La Fera o el Maig del 37. Molts encara el recordem sempre portant InfoUsurpas per penjar a algun squatt, CSO o a la casa okupada on estigués vivint en aquell moment, doncs com a persona coherent amb la seva ideologia sempre va viure segons les seves creences.

    A principis d’aquest mileni també va embarcar-se en un projecte d’allò més eixelebrat i desenfrenat Operación Disturbio. Els carrers, bars i places de Gràcia eren el despatx des d’on escrivien diàlegs delirants, àcids, cínics, carregats de mala llet i bon humor, rient-se de tot i de tots: dels indepes, dels de Verdad, de la presó del poble de la UCE, de la revolució cultural maoista, dels reforms, dels insus… i dels de Sants. Aquest va ser el punt de partida de les nombroses presentacions i txous dels que va participar en tot tipus de festes alternatives o concerts on poguera posar-se un passamuntanyes o una perruca blava i deixar-se anar en una esbojarrada elucubració on tots rebien el carinyo de les seves paraules.

    Aquests dies se l’ha recordat com a patriota vallcarquí i és que tot i no créixer estrictament al barri més esperpèntic del Districte de Gràcia ben aviat s’hi va sentir veí, com demostren diferents vídeos que han tornat a circular per la xarxa o la seva activitat dins de la Plataforma Veïnal i d’Okupes de Vallcarca, durant l’explosió squatter d’aquest barri. Els darrers dies han circulat diferents definicions del MAVP com a Moviment d’Alliberament de la Vallcarca Proletària o com a Moviment d’Alliberament de Vallcarca i Penitents però en realitat el seu nom seminal va ser  el de Moviment d’Alliberament de Vallcarca i Putxet, doncs el tranquil turó es veia des de l’habitació que va compartir durant la seva infantesa amb en Guille, el seu germà que ha patit la seva pèrdua com ningú i que ha compartit un munt d’històries i projectes aquests últims anys.

    El MAVP va omplir amb la seva mala baba i rotuladors de papereria les parets d’una Vil·la de Gràcia que s’anava aburgesant poc a poc, denunciant-ho, provocant somriures de molts, traient-li la careta a d’altres i creant alguns imitadors. Durant un parell d’anys vam estar en boca de tots. El següent cop a l’elitització de la Vila el donarem amb la campanya: Gràcia Està Fatal, per si no ho sabies; era cap al 2006 amb aquells cartells i enganxines taronges on s’arengava a les masses a deixar de pagar lloguer i no comprar a les botigues “pijas” del carrer Verdi, i cremar esglésies tot perquè “els nostres avis ho haguessin fet”. El 2009 va parir amb d’altres companyes el Terra Cremada, publicació contra la derrota. Tot i les seves anades i vingudes les seves reflexions, la seva serenitat, la seva intel·ligència va brillar en tots els textos dels que va participar i ens va ensenyar a trobar el punt mig en gairebé totes les nostres aferrissades discussions. Tot i viure un període d’exili forçat als extrarradis de Vallcarca (Sants), seguí militant per l’emancipació d’aquest petit barri de sota el pont, primer en la clandestina però que mes tard pública: Heura Negra Assemblea Llibertaria de Vallcarca, on ens delectà amb els seus lúcids anàlisis d’una cultura i sentit comú sublim, gaudint dels seus textos sempre tan àcids, i carregats de crítica cap al cinisme democràtic.  La seva mofa situacionista envers aquesta societat mostraven el seu cantó més punk a la vegada tant intel·ligent.

    Però ell, sempre amb aquella humilitat que el caracteritzava, no era persona que volgués notorietat ni copets a l’esquena; ho feia perquè li sortia de dintre i ho creia necessari.

    Si la desaparició de l’Uri ha tingut repercussió els darrers dies en la premsa (i ràdio) burgesa ha estat segurament per ser membre dels reconeguts Surfing Sirles però avui toca recordar també la resta de la seva trajectòria musical. Anteriorment havia estat membre dels Sick of Banality (d’on va sortir el seu sobrenom al mon del hardcore), Amunike Lehendakari o Transición, amb dos gires europees i 5 discos de psicodèlia rockera d’allò més delirant.

    Actualment, a part d’amb els Surfin, toca amb Montserrrat, a punt de treure el 1er disc d’electro pop insurrecionalista; i com no, amb el Niño del Parche, Muletitas y su Obra Social, per la qual al llarg de 12 anys va passar molta gent atreta pel seu magnetisme de qui ho diu tot sense parlar, només amb un gest, amb el seu riure contagiós o amb un acord més o menys desafinat. Aquests grups avui no emmudiran però segurament ens estranyaran una mica el cor quan els sentim.

    untitled-6_jpg_640x360_crop_upscale_q85Fruït d’aquesta intensa activitat i llegat musical, ha sorgit la iniciativa d’anomenar Plaça Uri Sick al solar que albergava el primer Ateneu Popular de Vallcarca, on ell va tocar amb diferents grups. En pocs dies s’ha aconseguit recaptar més diners del necessari per poder tenir la placa commemorativa pel mencionat espai.

    Siguis on siguis, et recordarem sempre i continuarem lluitant per enderrocar aquesta Barcelona pija i postmoderna que tant odiaves, amb humor i molta ironia com tu tant bé sabies fer. Guanyarem Uri, i amb molt de rock&roll.

    Els Teus Col·legues i el teu barri.

    Vallcarca-lluri-i-socialista

  • Qui som i què volem

    RESPOSTA DELS VEÏNS I DE LES VEÏNES DE VALLCARCA AL CONCURS DEL PLA BUITS

    Amb motiu del concurs de “Pla BUITS” que han convocat al barri de Vallcarca, ens posem en contacte amb vostès, per tal d’informar-los del projecte veïnal que des de fa ja temps estem duent a terme a l’espai que hi ha entre el carrer Farigola i el carrer Cambrils cantonada amb el carrer Calendau (carrer Farigola, 19).

    Abans de presentar-nos, volem aclarir que el CIF presentat amb aquesta instancia, és tan sols, una mera formalitat administrativa.

    Qui som ?

    Som veïns/es de Vallcarca, associacions, entitats, plataformes i col·lectius del barri, que fem ús i portem gestionant aquest espai entre nosaltres, enfront les runes entre les que ens trobem, ofegats per l’especulació i la destrucció del barri. I estem recolzats per d’altres associacions, col·lectius i persones, als/les que farem referencia a l’ANNEX-1 adjunt.

    Què denunciem ?

    Denunciem la falta d’informació de l’ Ajuntament, al incloure aquest solar al pla, catalogant-lo de “buit”, quan és un dels espais públics d’identitat de Vallcarca, on s’han desenvolupat tradicionalment diferents activitats pel barri generant convivència.

    Denunciem que el període d’al·legacions públiques per a reclamar que aquest espai s’exclogues del pla Buits, va realitzar-se en un curt període d’estiu, impossibilitant la participació veïnal. Essent aquest modus operandi, al que l’Ajuntament ens té acostumats, una contradicció en la seva pròpia proposta participativa.

    Denunciem que el fet de convocar un concurs provoca competitivitat entre els
    membres del teixit associatiu i veïnal, i implica que la o les entitats guanyadores s’apropiïn d’aquest espai, privatitzant-ne l’ús, amb l’aval de l’administració.

    Considerem que aquest espai no és un solar qualsevol que es pot cedir a una entitat del barri ni de fora del barri. Actualment es tracta d’un espai obert a tothom, sense discriminació d’accés ni d’ús, un espai on es pot transitar de manera lliure, on s’ha desenvolupat la vida del barri, un espai de convivència ple d’història pels veïns/es. Hauria de ser considerat no tant com un tros de terra que es pot cedir a alguna entitat a través d’un conveni o una “llicencia d’ocupació temporal”, sinó com un dels principals espais públics del nostre barri, considerat i tractat amb generositat, pensat i construït per i pels veïns/es i volem que continuï essent així. Ja que portem molts anys vivint i treballant al barri, coneixem perfectament les problemàtiques que es donen, la majoria de les quals han estat provocades pel propi Ajuntament. Considerem doncs que som nosaltres els/les que millor podem entendre les carències i necessitats que afecten al barri, i per tan som els/les més capacitats/des per trobar solucions.

    Resposta del veïns i de les veïnes de Vallcarca al concurs del Pla Buits

    El projecte veïnal : antecedents i desenvolupament actual

    Durant la última dècada i fins i tot una mica més, el barri ha patit nombrosos canvis
    que han portat destrucció física i conseqüentment social.

    La zona urbana de l’antic i petit nucli urbà del barri de Vallcarca es troba afectada des del 1976 pel PGM com Sector de Reforma Interior. A l’any 2002 va ser ratificada la aprovació definitiva de la MPGM d’Hospital Militar-Farigola, per a la creació d’un vial entre l’Avinguda Vallcarca i el viaducte, així com l’ampliació del vial de Farigola. Aquest marc legal i urbanístic ha provocat una degradació social, econòmica i mediambiental del barri exercida per un promotor immobiliari privat amb la complicitat dels diferents equips polítics municipals de les últimes legislatures, portant al barri cap a una situació comparable al “corredor de la mort” per a Vallcarca, executant tots el enderrocs
    d’edificis d’habitatge, tots els petits negocis i el seu patrimoni cultural, i desarrelant als/les veïns/es de tot el seu entorn.

    Al centre d’aquest pla urbanístic, al carrer farigola núm.19, es situa un edifici i entorn singular, antiga escola de barri durant l’època republicana i posteriorment habitada i abandonada a finals dels 90 degut a la seva adquisició per part d’una immobiliària.

    A l’any 2004, un comerciant del barri, proposa la reutilització del jardí i entorn natural, per la seva adient ubicació al centre del barri, la seva orientació sud i la seva extraordinària identitat paisatgística, amb diversos arbres de gran desenvolupament com el majestuós til·ler, les dues frondoses figueres, el nesprer, els llorers i sobretot els tres pous d’aigua bàsics per a horts i jardins mediterranis.Com a veïns/es de Vallcarca vam observar les carències i les necessitats del barri, la destrucció i degradació a la que va ser sotmès, i les necessitats d’espais públics de relació, socialització i participació veïnal.

    Per tal de recuperar les nostres relacions socials entre els/les veïns/es del barri, i de recuperar la vida d’aquests espais morts en els que ens varen envoltar, vàrem decidir crear aquest projecte veïnal, on potenciem les relacions socials, i promovem la cooperació i participació amb les diferents activitats que es realitzen.

    A partir d’aquest moment, s’inicia una autogestió de l’espai mencionat com a hort comunitari i horts individuals amb tècniques ecològiques i permacultura.

    Paral·lelament s’organitzen diferents activitats obertes a tot el barri com: assemblees, paelles, barbacoes i berenars populars amenitzades amb sessions de cinema a la fresca, on es passen pel·lícules representatives d’iniciatives  col·lectives, recitals poètics com l’amenitzat pel poeta Ramon Serrano, concerts, iniciació de contactes (Plataforma Repensar Barcelona, Itziar Gonzalez arquitecta, que va participar al procés de participació ciutadana per a la Plaça Lesseps, entre d’altres) i debats sobre plans urbanístics amb característiques similars (com el PERI de la Barceloneta amb la presentació del llibre “El cielo está enladrillado, entre el Mobbing y la violencia inmobiliaria y urbanística”).

    Al llarg d’aquests anys, l’afany de control i gestió d’aquest espai per part de
    l’Ajuntament, sense tenir present la iniciativa dels/les veïns/es, ha perjudicat el projecte veïnal. Malgrat tot això els veïns/es vàrem continuar amb el nostre  projecte, reflexat a l’ANNEX-2 adjunt.

    Com treballem

    • Gestionem aquest espai, d’una manera autogestionada i a través d’una assemblea horitzontal i oberta, que es realitza quan es necessari. Aquesta assemblea es convocada a través dels canals informatius del barri, i publicada als plafons informatius.

    • Pel que fa als recursos tècnics utilitzats, donem preferència a l’ús de materials
    reciclats i a la reutilització de materials, en el marc de dinàmiques de sostenibilitat.

    • El nostre recurs més valuós son les persones que aporten els seus coneixements i capacitats per la realització d’aquest projecte, alhora que comparteixen i transmeten les seves habilitats a altres persones. Creant-se un escenari de reciprocitat que acaba enriquint-nos en tots els àmbits de la vida, tant personal com socialment, i per suposat al barri.

    • Per tal d’assolir les necessitats del barri, vam projectar la divisió de l’espai en
    diferents zones.
    •Zona de projeccions, de reunió i d’art. Oferint un espai cultural i educatiu, que
    afavoreix el desenvolupament integral del barri.

    •Zona de berenador i d’arts escèniques. Oferint alternatives a l’ocupació del
    temps lliure, fora de la línia estricta i consumista imperant.

    •Zona infantil. Millorant la qualitat de vida infantil i afavorint la seva participació social, permetent la integració del sector infantil en el desenvolupament de la comunitat i del barri.

    En tot aquest temps hem pogut constatar que els resultats han sigut molt positius i per tant continuarem amb aquest projecte recolzats per nombroses persones, col·lectius i associacions, les quals fem referencia a l’ANNEX-1 adjunt.

    A Barcelona, gener del 2013